La mona de l'assassí, de Jakob Wegelius (ed. Viena), va rebre el Premi Llibreter 2018, un dels més prestigiosos de Catalunya, en la seva categoria de literatura infantil i juvenil d'autor no català. El jurat, integrat per llibreters especialitzats en la temàtica, va resaltar, en el seu veredicte que era una història "al marge de modes", però que entroncava magníficament amb la literatura d'Stevenson. I no hi ha dubte que aquesta obra recupera el model més pur de la novel·la d'aventures, d'un Jules Verne (o d'un Folch i Torres, en versió catalana).
Un narrador excepcional
Una de les claus de l'èxit del llibre de Wegelius es troba en el seu protagonista. Aquesta obra està escrita en primera persona, però el seu protagonista és ben singular, un goril·la, la Sally Jones (que ja havia protagonitzat l'anterior obra de Wegelius, La leyenda de Sally Jones, publicada en castellà i gallec a Sushi Books). La Sally és un goril·la del Congo que és tret de la selva i que acaba vivint entre els humans, perfectament adaptat. Que ningú pensi en l'Informe per a una Acadèmia, de Franz Kafka. La Sally Jones no és el Peter de Kafka, un simi disfressat d'home que intenta ocultar la seva simietat. El protagonista de La mona de l'assassí és un animal plenament humanitzat. Actua per complet com un home; treballa com un home, sent com un home... No pot parlar, però es pot comunicar per escrit. I justament el fet de no poder parlar, i el fet de ser marginat com un animal, el converteix en un observador perfecte del seu entorn. I això li permet ocupar un paper molt especial, en el centre de l'acció, però ignorat per molta gent del seu voltant.
Retorn a l'aventura
La mona de l'assassí defuig els llocs comuns de la literatura juvenil. El protagonista és un simi, però els drets dels animals no estan al centre de la narració. Parla de l'explotació de la població de l'Índia, però aquest no és l'argument central del llibre. De fet, aquesta és, bàsicament, una obra sobre l'amistat. I també, una novel·la d'aventures, on el protagonista vagarà pel món a la recerca dels seus objectius, visitant llocs molt exòtics, però havent de resoldre nombrosos conflictes. Fins i tot inclou un punt d'intriga policíaca, que ajuda a fer més lleugers els capítols.
A l'estela dels clàssics
La mona de l'assassí es llegeix amb molta facilitat. A desgrat de sumar més de 600 pàgines, és difícil no acabar-lo, perquè aconsegueix mantenir el ritme en tot moment. Jakob Wegelius (Göteburg, 1966), a més de ser un gran escriptor, és un il·lustrador genial, i això fa que el llibre guanyi moltíssim (a més a més, compta amb una magnífica edició). Al marge de modes, les aventures de la Sally Jones demostren la vigència de la simple narrativa d'aventures. Ara bé, es troba a faltar la contundència de les narracions de Jack London o Joseph Conrad: la sang, la mort y la fatalitat están ausentes. A La mona de l'assassí el lector sap perfectament, des de bon principi, que la història acabarà bé i que discurrirà per camins plàcids. El dolor, la decepció i la desgràcia estan ben dosificats, perquè mai superin l'esperança, l'alegria i la bona sort. Un món feliç en què, aquell que té raó i es porta bé, sempre serà recompensat. Un món literari per als nostres joves ben allunyat del món real.