Mònica Terribas dona veu a víctimes de l'Opus Dei en una nova sèrie documental, que arriba aquest cap de setmana a les nostres pantalles. Els dos primers capítols d'El minut heroic: Jo també vaig deixar l'Opus Dei, la sèrie sobre els abusos a l'Obra, s'estrenen aquest divendres a Max —pels dos darrers caldrà esperar fins al 14 de febrer—. Una de les protagonistes, l'exnumerària auxiliar Fátima Navarro, ha estat molt directa amb El País aquesta setmana: "O sortia o em tornava boja".
A la docusèrie —creada i dirigida per Terribas, i produïda per Mediapro— tretze dones procedents de diferents punts d'Espanya, l'Amèrica Llatina, Irlanda i el Regne Unit donen testimoni directe de la seva vida a l'Opus Dei i la seva posterior ruptura amb la institució. La idea de la sèrie va sorgir quan la periodista va rebre un correu electrònic d'una dona explicant tot el que havia viscut dins l'Obra i Terribas va voler conèixer-la. A partir d'aquí, va contactar amb gent de tant de diferents generacions com països que explicaven el mateix i es va adonar que tot el que relataven era sistèmic. Les testimonis narren les seves experiències de primera mà, els desafiaments i les realitats que van viure a l'Opus Dei servint com a numeràries, numeràries auxiliars o agregades. Són dones que expliquen haver-se sotmès a un tracte abusiu laboral, psicològic i espiritual que, finalment, van decidir abandonar. L'actriu Claudia Traisac, dirigida per la realitzadora Laura Sisteró, posa rostre i veu als relats d'aquestes dones a través de recreacions ficcionades a partir de les experiències que expliquen.
Què diuen les testimonis?
Una de les testimonis és Maria Roca, numerària de l'Opus Dei durant 22 anys i que fa més de dues dècades que va abandonar la institució. En una entrevista el passat cap de setmana a El Suplement de Catalunya Ràdio, Roca assegura que "s'ha d'explicar tot el que hi passa a dins". "El meu testimoni no era tant amb l'esperit de denúncia, sinó que volia que se sabés una cosa de la qual jo havia quedat dolguda, de la qual considerava que ja estava curada perquè havia tirat endavant, però que pensava que no m'ho havia de quedar només per a mi", afegeix. I sentencia: "Tens un cert temor que s'interpreti com que estàs anant en contra d'una cosa de la qual jo no renegaré. Jo estic agraïda d'haver estat aquests anys allà. Soc la persona que soc perquè he estat numerària de l'Opus Dei durant 22 anys. No em considero una persona rebotada, però realment crec que s'ha de saber tot el que hi ha dins de l'Obra, també per ajudar les persones que encara són allà".
La Marina Pereda va ser agregada i és una altra testimoni de la sèrie, que aquesta setmana ha explicat a El món a RAC1 què lliga l'Opus Dei amb les persones: "El valor de la família espiritual i el sentiment de pertinença". Així, t'aïllen progressivament de la família "per passar a tenir-ne una de nova, la de l'Opus Dei". "Hi ha moltes companyes que no poden anar a celebracions familiars com batejos o casaments", lamenta. Pereda també relata com tot el que fas ha de ser per a tothom, fins al punt que tots els diners de la nòmina s'han d'entregar a l'Obra i la institució és la que reparteix diners segons les necessitats. "Tot es comparteix, tu fas una donació voluntària", diu.
Terribas, sobre l'Opus Dei
El relat de Pereda no s'acaba aquí i parla del cilici, un cinturó de punxes que es col·loquen al voltant dels malucs i s'estreny —al cap d'un temps, se'l posen a dalt de la cuixa—. "És només la punta de l'iceberg de tot un abús de consciència i sensació de càstig", afirma, explicant que també es fan una dutxa d'aigua freda cada dia i disciplines un cop a la setmana. Són les anomenades mortificacions, obligacions que els que són a dins normalitzen. "Òbviament, aquestes mortificacions no les tornes a fer un cop surts", manifesta. Però sí que queden un seguit de sensacions: "La de la culpa, el càstig, la tradició, d'anar a l'infern, la necessitat de confessar-te, de demanar perdó i avaluar les coses més petites". És a dir, que "la pressió coercitiva" queda.
En una entrevista amb l'ACN, Terribas assegura que l'Opus Dei no ha respectat la llibertat: "Quan prens la llibertat de les persones, perds la humanitat". També apunta que totes les testimonis són "molt capaces i intel·ligents, i que han patit molt, han fet un procés psicològic i l'han superat i estan amb el cap i ànim d'explicar-ho", a més d'assegurar que no ha volgut posar a la pantalla ningú vulnerable. "He parlat amb moltes dones que no han fet el procés de recuperació d'haver sortit de l'Obra, però totes les persones que a pantalla expliquen el que han viscut han fet un procés intel·lectual d'entendre què els hi ha passat i supera-ho", apunta, abans d'afegir que una altra característica en comú és que no parlen des de la ràbia i la venjança: "Elles volen ajudar a altres persones i moltes conserven la fe".
"Tots naixem lliures i hem de ser lliures per triar el nostre futur i el destí. Quan condiciones les persones perquè no puguin triar i perquè tinguin una vida tan normada que no els hi deixes espai mental per decidir vol dir que condiciones el seu cervell i el seu cos i els prens la llibertat. Quan prens la llibertat de les persones, perds la humanitat", considera la periodista. A més, lamenta que tots els casos que apareixen a la sèrie no són excepcionals i que darrere d’elles tretze hi ha molts més homes i dones. Així doncs, "s’ha d’actuar, reparar i compensar a milers de persones".
El documental compta amb la participació del periodista d'investigació Gareth Gore, autor d'Opus (Editorial Crítica); Antonia Cundy, periodista del Financial Times; Laura Merino, psicòloga; Vega González, psicòloga clínica i directora gerent del Centre d'Assistència i Investigació de Socioaddiccions (AIS); John Paul Lennon, psicòleg especialitzat en abusos religiosos i sectes, i Sebastian Sal, l'advocat defensor del caso de las 43, sobre exnumeràries auxiliars a l'Argentina i altres països de l'Amèrica Llatina.
Terribas destaca que ha volgut que la prelatura de l’Opus Dei participés fins al darrer moment i que el prelat Fernando Ocáriz contestés els testimonis de les protagonistes: "No volia que aparegués una altra numerària o una numerària auxiliar dient que són felices treballant a l'Obra. És com si un nen és maltractat a l'escola i entrevistes també els que no han sigut maltractats". "La nostra obligació és demanar responsabilitat a qui té la capacitat de canviar les coses i és la prelatura de l'Opus Dei", ha afegit, mostrant-se segura que l'Opus Dei contestarà a través dels seus canals de comunicació.
La periodista apunta que fa quatre anys que viu amb el dolor aliè de totes les dones que surten al documental i també el de molts casos que ha conegut d'altres dones i també d'homes: "El que he viscut a través d'elles m'ha afectat molt perquè és exactament com jo no entenc la vida cristiana. M'ha afectat, m'ha transformat i penso que és una de les feines periodístiques que he fet que deixen més petja al cor, al cap i al cos". Terribas afegeix que si Max li demana un segon El minut heroic centrat en els homes, es posaria a treballar demà.