La Noguera Ribagorçana, que fa frontera entre Catalunya i l'Aragó, en creuar el Montsec, obre un gran congost. És l'únic dels grans congostos catalans que no està creuat per cap carretera ni via de ferrocarril, ni ha estat explotat per empreses hidroelèctriques. És, doncs, un paratge natural difícil de trobar en el nostre entorn. Ha estat catalogat com a refugi de fauna salvatge i també com a paratge natural. És un espai molt espectacular: en alguns punts les parets assoleixen els 500 metres d'alt. A d'altres llocs el riu ha tallat la pedra com un ganivet, i el congost tan sols té 20 metres d'ample. A més a més de fer la ruta a peu, es pot recórrer el congost amb caiac.

Itinerari a peu pel congost de Mont-Rebei. Fotografia: Oriol Clavera. Aralleida.

Una excursió impressionant

El Congost de Mont-Rebei ofereix un paisatge natural espectacular. El camí, excavat a la roca, passa ben bé al mig de l'espadat, i ofereix unes vistes magnífiques sobre el riu. Tot està molt ben adaptat per a viatges en família: els camins estan allisats, hi ha ponts espectaculars, s'han indicat els itineraris... Això sí, per les seves característiques aquesta ruta no és adequada per a gent que pateix de vertigen. I com que bona part de la ruta transcorre entre espadats, en zones amb poques ombres, és recomanable dur gorres i posar-se crema solar.

Caiacs al Congost de Mont-Rebei. Arthur F. Selbach. Aralleida.

Una natura especial

Al Congost de Mont-Rebei hi ha un ecosistema molt peculiar; per tant, no s'hi pot fer foc, no s'hi poden recollir minerals ni plantes i els gossos s'han de dur lligats. Per això hi podem trobar alguns grans rapinyaires típics de les zones de cingles: el trencalòs (Gypaetus barbatus), l'aufrany (Neophron pernopterus), el voltor (Gyps fulvus), l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus)... A la zona també hi ha mamífers aquàtics, com les llúdrigues o les martes, però són extremadament difícils de veure. Entre els mamífers no aquàtics de la regió, cal destacar el gat salvatge. També hi ha nombrosos rèptils i amfibis, com escurçons i tritons pirinencs. Entre la vegetació hi predominen els roures, les alzines i els faigs, però hi ha endemismes pirinencs, com l'orella de l'ós (Ramonda myconi), una planta de flors liles que creix a les escletxes de les roques en les zones de muntanya, i la corona de rei (Saxifraga longifolia), una planta de flors blanques que també apareix a les zones rocoses.

La Pertusa, al Congost de Mont-Rebei. Fotografia: Aralleida.

Com arribar-hi

Per accedir al Congost de Mont-Rebei el millor és fer-ho pel Pont de Montanyana, a la Franja, a la província d'Osca. Es pot arribar al Pont de Montanyana passant per Tremp, o entrant per l'Aragó, per la carretera N-230 i passant per Benabarri. Amb transport públic podem arribar-hi amb l'autocar de línia Barcelona - Vielha. I si tenim un tot-terreny, podem arribar a la zona des d'Àger, per una pista forestal. Des del Pont de Montanyana fins al Congost hi ha tan sols 7 km per un camí perfectament indicat. A l'entrada del Congost, a la Masieta, hi trobareu un pàrquing i un punt d'informació i agrobotiga, on podreu documentar-vos sobre el millor itinerari a seguir, i comprar mel, ratafia i herbes aromàtiques de la zona.

Excursions pel Congost de Mont-Rebei. Fotografia: Oriol Clavera. Aralleida.

Diverses rutes a peu

La ruta més senzilla i més típica és sortir del pàrquing de la Masieta i creuar el Congost, per tornar per la mateixa ruta; són quatre hores d'anada i tornada, sense gaire dificultat. És recomanable sortir d'hora per poder dinar al Pont de Montanyana. Es passarà per les parts més estretes i més espectaculars del congost. Però hi ha diferents variants que permeten allargar la ruta: arribar al mirador d'Altamiris, passar per l'obaga i pel barranc de la Maçana, o fins i tot anar d'Alsamora a Altamiris per l'Obaga Gran, una ruta que supera les sis hores i que és recomanable fer en un dia sencer. I també es pot visitar l'entrada de la Cova Colomera, o Cova de les Gralles, un gran espai subterrani que fa les delícies dels espeleòlegs, i també dels arqueòlegs: durant l'Edat del Bronze es va usar com a estable per un grup que es dedicava prioritàriament a la caça i a la recol·lecció.

Amb caiac

Hi ha empreses que ofereixen el descens pel congost amb caiac. Aquells que dominin aquest tipus de navegació poden llogar un caiac, per un dia o per més; la resta poden optar per un itinerari amb guia. Aquesta part de la Noguera Ribagorçana és prou segura, i si es va amb monitors es pot fer el recorregut fins i tot amb nens petits. S'ofereixen diferents opcions: anada amb caiac i tornada a peu, anada amb caiac i tornada amb barca pneumàtica (els caiacs es retornen a la base amb furgoneta)... I fins i tot, pels menys atrevits, hi ha la possibilitat de fer només la ruta en barca pneumàtica, des de Corçà.

Pel congost de Mont-Rebei en caiac. Fotografia: Oriol Clavera. Aralleida.

Intendència complicada

El Congost de Mont-Rebei no es troba a una zona amb gaire turisme. L'oferta de restaurants i allotjaments és reduïda: hem de planejar bé on menjar. Una opció fàcil és menjar al Pont de Montanyana. Una bona opció és el restaurant Condes de Ribagorza, on ofereixen cuina casolana, en bones quantitats, que és justament allò que es necessita després de la caminada o de la navegació en caiac. El mateix Condes de Ribagorza funciona com a hostal, senzill i econòmic. L'altra opció és dormir o menjar a l'hostal Isidro, també al Pont de Montanyana. Una altra opció és allotjar-se a Cellers, al peu de l'estany de Terradets, a l'Hotel Terradets, amb piscina i vistes al llac. Si anem en tot terreny hi ha la possibilitat d'allotjar-se a la casa rural Casalet de la Clua, a Sant Esteve de la Sarga.

Altres activitats al Pallars Jussà

El Pallars Jussà té molts altres atractius per al visitant. En aquesta temporada de l'any, una de les activitats més interessants és anar a escoltar la brama del cérvol. Al setembre i principis d'octubre els cérvols s'aparellen i, de matinada, els mascles criden les femelles i, sovint, es disputen entre ells. Al Pallars també hi poden anar a observar els óssos de la zona, tot i que resulta més difícil trobar-los. I els afeccionats a la mineralogia poden visitar la mina abandonada Eureka, l'única mina d'urani d'Espanya.

 

Imatge de portada: Congost de Mont-Rebei. Fotografia: Arthur F. Selbach. Aralleida.