Montserrat Roig és eterna i una de les imprescindibles. Periodista, escriptora, contista, novel·lista, la seva aportació en el camp de les lletres és increïble. Es va declarar feminista en els anys 60 en una Espanya franquista, on la lectura que es feia d'aquest moviment era la d'un col·lectiu de "desviades àvides de vici", meravellós, no creieu? La qüestió era que, en aquells anys, a excepció de certs cercles militants de Barcelona o Madrid, no era comú declarar-se feminista. Ella es va convertir en una figura clau del feminisme antifranquista i més tard de l'avantguarda que posaria les bases per a la creació de col·lectius i jornades. Republicana, socialista, les seves idees deia que bevien dels valors republicans i no de maig del 68. La Roig, que així l'anomenaven, tenia molt clar d'on venia i quins eren els seus referents i a Món Hetero, la teoria feminista de Montserrat Roig, publicat per Edicions 62 i editat per Betsabé García, ens nodrim del seu univers.
Montserrat Roig es va declarar feminista en els anys 60 en una Espanya franquista, on la lectura que es feia d'aquest moviment era la d'un col·lectiu de "desviades àvides de vici"
El recopilatori de textos ja van ser publicats l'any 1980 en un volum titulat ¿Tiempo de mujer?, on trobàvem des de conferències a entrevistes. Com a Món Hetero, els escrits sobre la dona de Montserrat Roig reflexionen sobre què és ser dona en un sentit existencial, teòric i, per descomptat, polític. Els textos s'han organitzat a través de tres temes. L'heterosexualitat com a problema marca la introducció, un títol que dista del contingut, ja que no problematitza l'orientació sexual de les persones, sinó que problematitza i teoritza sobre la superestructura política de la dictadura franquista (feixisme) i la seva infraestructura cultural catòlica. És a través d'aquesta infraestructura cultural catòlica que es modelen els valors de les parelles heteronormatives. Així doncs: El patriarcat catòlic, Follar i estimar, Un segrest ontològic, Feminisme: aquella filosofia de segona i Transhistòric són les categories que apunten les principals temàtiques.
Montserrat Roig, un referent etern del feminisme i el periodisme. Foto: Manel Armengol / Arxiu
La Roig sempre serà necessària
A Transhistòric trobem les entrevistes i els retrats de dues dones trans: Samantha i Kati. Uns testimonis molt valuosos en una època en què la categoria trans era molt nova i no es donava veu a les dissidències sexuals i de gènere. Montserrat Roig va marcar les bases del pensament feminista en català, però també va destacar amb llibres com Els catalans als camps nazis, una investigació que va suposar un abans i un després en la societat de l'època. Una faceta poc coneguda de Montserrat Roig va ser la d'entrevistadora; en el programa de Personatges va conversar amb Neus Català, deportada catalana en el camp de concentració nazi de Ravensbruck; la Bella Dorita, cantant de cabaret o Marta Mata, pedagoga i impulsora de la renovació de l'escola pública de la Transició. Crec que és molt difícil definir Montserrat Roig perquè va ser una gran cronista, novel·lista, articulista, entrevistadora... Va ser una treballadora incansable i tenia aquest esperit que, sincerament, ja no trobem en les fornades de periodistes d'avui dia... Era una persona compromesa amb el seu temps: per a Roig, la memòria, l'antifeixisme i el feminisme eren camins pels quals calia transitar per escriure una societat millor.
Quan topes amb articles com Una assegurança d'amor entens que estàs llegint una ploma afilada, audaç, agosarada, però destra i sobretot intel·ligent i culta
Quan topes amb articles com Una assegurança d'amor entens que estàs llegint una ploma afilada, audaç, agosarada, però destra i sobretot intel·ligent i culta. "La inseguretat del món actual reclama com a contrapunt vincles sòlids i duradors. I l'únic vincle sòlid acceptat i esperonat socialment és el del matrimoni, el de la parella". Això ho va escriure fa més de 33 anys, i és més actual que mai, potser no el matrimoni, però sí la necessitat d'aparellar-nos per sobreviure a una societat nuclear, on la idea de la inseguretat social promoguda pel capitalisme depredador ens fa anhelar, sense saber-ho, maneres clàssiques i normatives de relacionar-nos. Tant de bo haver conegut Montserrat Roig, entrevistar-la, observar mentre conversa, gaudir d'un 8 de maig, anar juntes a una manifestació. Pilar Aymerich, quan es va inaugurar la seva exposició Memòria viscuda, va dir que hi ha persones que li falten, com Montserrat Roig. No m'estranya, perquè La Roig sempre serà necessària.