L'actor estatunidenc, James Earl Jones, conegut per posar veu a emblemàtics personatges del cinema com Darth Vader (Star Wars) o Mufasa (El Rei Lleó), ha mort als 93 anys a la seva residència del comtat de Dutchess, a l'Estat de Nova York. El seu agent ha informat que Jones ha mort aquest dilluns, segons recull la televisió estatunidenca CNN. Jones, nascut el 1931 a Arkabutla (Mississipi) ha tingut una carrera de sis dècades que van començar a teatres de poble de Michigan a la cúspide de Hollywood amb desenes de pel·lícules i sèries al seu historial. Jones era un dels pocs privilegiats que formava part dels membres dels EGOT (és a dir, guanyador d'Emmy, Grammy, Oscar i Tony) i va participar en gairebé 200 produccions en pantalla durant tota la seva carrera. L'actor era sobretot conegut per posar veu al personatge de Darth Vader en la trilogia original de Star Wars (La guerra de les Galàxies), així com les versions més modernes, La venjança dels Smith, Rogue One, L'ascens de Skywalker, i a les sèries de televisió Obi-Wan Kenobi i Star War Rebels.
La veu de Darth Vader
Un dels seus personatges estrella i pel qual és reconegut arreu del món és per posar-li veu a un dels personatges icònics de la història del cinema. El 1977, el director del film, George Lucas, buscava una veu per donar vida al dolent de la seva pel·lícula, "George va pensar que volia una veu més fosca, si em permeten l'expressió", explicava el mateix Jones en una entrevista. "Vaig tenir sort", va dir. Tanmateix, a la primera pel·lícula ni apareixia als crèdits i ningú pensava que es convertiria en un èxit de taquilla que va inaugurar tota una saga de pel·lícules. Pel doblatge li van pagar un total de 7.000 dòlars per unes poques hores de doblatge "i vaig pensar que era uns molt bons diners", va apuntar Jones. Gairebé 20 anys després va convertir-se en la veu d'un altre personatges emblemàtics de la història del cinema, Mufasa, el pare de Simba a El Rei Lleó (1994), la pel·lícula de dibuixos animats de Disney.
Tanmateix, Jones va fer el seu debut a la pantalla gran al llargmetratge de Stanley Kubrick, Dr. Strangelove o Com vaig aprendre a deixar de preocupar-me i estimar la bomba, encara que quan va saltar definitivament a la fama va ser el 1970 amb el seu paper en pel·lícula La gran esperança blanca, on interpretava al primer campió afroamericà dels pesos pesants dels Estats Units. Aquest paper el va portar a estar nominat a l'Oscar com a millor actor protagonista el 1971, tot i que, no aconseguiria aquest reconeixement fins al 2012, quan va rebre l'Oscar honorífic. Al cinema també va participar en altres pel·lícules com Claudine, Camp de somnis o Our Gang.
A banda del cinema, també va tenir un paper important a Broadway. El seu debut va ser el 1958 amb Sunrise at Campobello, amb el qual va guanyar el Tony a millor obra teatral, i al llarg de la seva carrera va obtenir dos d'aquests premis, un pel seu paper en l'obra de teatre The Great White Hope (abans que fos adaptada a la pantalla gran) i un altre per Fences. A més, durant la seva llarga trajectòria també va ser nominat als Emmy en vuit ocasions, guanyant dos d'aquests premis el 1991: un pel seu paper com a personatge principal en la sèrie dramàtica La passió de Gabriel i un altre en la categoria d'actor secundari en una minisèrie o un especial per La rebel·lió. En la seva carrera també destaquen títols com Arrels, Conan el bàrbar, El príncep de Zamunda, La caça de l'Octubre Vermell o Joc de patriotes.