L'actriu catalana Montserrat Carulla va morir el dimarts 24 de novembre de 2020 als 90 anys. "Actriu, catalana i independentista", tal com es va definir quan li van lliurar el Gaudí d'Honor, l'any 2013, Carulla era considerada una de les grans dames de l'escena catalana i era molt popular i estimada gràcies als seus papers en diverses sèries de TVC, com Secrets de família, El cor de la ciutat o La Riera. Els darrers anys es va implicar en la causa independentista, participant en actes i xerrades de l'Assemblea Nacional Catalana i figurant a la llista de Junts pel Sí.

Nascuda a Barcelona l'any 1930 en una família humil marcada per la Guerra Civil, Montserrat Carulla era fruit del teatre amateur, gran planter d'actors i actrius al nostre país. No va començar a treballar com a professional fins l'any 1960, amb obres com Soparem a casa de Josep Maria de Sagarra, de qui també interpretaria El fiscal Recasens o l'adaptació de Romeu i Julieta, de William Shakespeare. 

Casada amb el també actor i doblador Felip Peña –a qui havia conegut a Radio Nacional i de qui es divorciaria anys després– va viure uns anys a Madrid, fins que va tornar-se a instal·lar a Catalunya l'any 1964, convertint-se en una de les actrius més destacades del teatre català.

"La Carulla"

La popularitat i l'estima que feien que tothom la conegués com "La Carulla", com pertoca a les grans dives, li va venir a la maduresa, especialment arran dels nombrosos papers a la televisió, amb sèries com Oh, Europa!, Secrets de família, Laberint d'ombres, El cor de la ciutat o La Riera. Tot això sense deixar de banda el teatre, on va compartir escenari amb la seva filla Vicky Peña en un recordat muntatge de La reina de la bellesa de Leeneane, dirigit per Mario Gas –que també la va dirigir a Guys&Dolls i Música per a una nit d'estiu–, pare de la seva neta Miranda Gas, tercera generació d'una saga que ha marcat l'escena catalana. De fet, Carulla s'havia acomiadat dels escenaris l'any 2014 amb l'obra Iaia, escrita i dirigida pel seu fill, Roger Peña, que interpretava amb el seu net, Aleix Peña.  

Mort de dama de Llorenç Vilallonga, dirigida per Ricard Salvat, Primera historia d'Esther de Salvador Espriu amb direcció de Lluís Pasqual, que també la va dirigir a Luces de bohemia de Ramón Maria del Valle-Inclán o Àngels a Amèrica, de Tony Kusher, dirigit per Josep Maria Flotats, que va inaugurar el TNC, són alguns dels muntatges que van comptar amb Carulla. També se la va poder veure a la gran pantalla, malgrat un llarg veto que la va allunyar del cinema, amb papers en pel·lícules com Companys. Procés a Catalunya, de Josep Maria Forn, El vicari d'Olot, de Ventura Pons, Carreteras secundarias, d'Emílio Martínez Lázaro, o El orfanato, de Juan Antonio Bayona. Montserrat Carulla va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi l'any 1995 i l'any 2008 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

La seva mort va provocar una allau de reaccions a les xarxes.