Antoni Serra, escriptor i periodista mallorquí, ha mort als 87 anys aquest dissabte. Nascut a Sóller el 1936, Serra va iniciar de joventut uns estudis de Medicina que acabaria abandonant per dedicar-se a les lletres. L'any 1959 va publicar el seu primer llibre, Dos Cuentos. Però no seria fins a l'any 1971 que va treure la primera obra en català, Gent de Carrer. Com a periodista va treballar des del 1961 per al diari mallorquí Última Hora i va col·laborar amb l'Avui, el Diario de Mallorca, El Temps i Serra d'Or. El 1977, va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) —de la qual fou vicepresident—. Va dirigir durant gairebé cinc anys la Llibreria Tous de Palma i també va ser secretari tècnic a les illes del Segon Congrés de Cultura Catalana. L'any 1995 va ser Escriptor del Mes a Catalunya.

El president de l'AELC, el també mallorquí Sebastià Portell, ha estat un dels primers a lamentar-ne la mort a les xarxes socials. "Colpit pel traspàs de l'escriptor Antoni Serra, figura clau en la generació mallorquina dels setanta, pioner de la novel·la negra a casa nostra, crític literari i periodista. Un homenot. Va ser soci d'honor i fundador de l'AELC. D.E.P.", ha escrit a Twitter.

Antoni Serra: compromès, d'esquerres i catalanista

Definit com a "narrador, memorialista i periodista", en el terreny literari es va moure "entre gèneres i paisatges estètics molt diversos" —diu l'AELC—. Va publicar llibres de relats com Entrada de fosca (1972), Tríptic del viatger (1975) o Música de Mahler per a una lloca didàctica (1985); es va endinsar en la novel·la experimental a La gloriosa mort de Joan Boira (1973) o El cap dins el cercle (1979); va conrear altres tipus de novel·la amb obres com la història sobre l'antisemitisme a Mallorca Carrer de l'Argenteria, 36 (1988) o la novel·la de formació Llibre de família (1991); i va participar en obres col·lectives com Negra i consentida (1983), del col·lectiu literari Ofèlia Dracs. A partir de la segona meitat dels anys vuitanta, va destacar especialment amb una sèrie de novel·les de gènere negre protagonitzades pel detectiu Celso Mosqueiro, amb títols com El blau pàl·lid de la rosa de paper (1985) o L'arqueòloga va somriure abans de morir (1986).

L'AELC destaca que "la visió del món compromesa, d'esquerres i catalanista" de l'obra de Serra també s'evidencia en el "paper destacat" que l'autor va desenvolupar a Mallorca i a Catalunya "com a activista polític i promotor cultural", especialment en els llibres de memòries com Gràcies, no volem flors (1981) o als quatre dietaris sota el títol general de Diari d'ombres, paisatges i figures (2002-2009).