Mort Antonio Gala, novel·lista i poeta espanyol, als 92 anys, segons ha avançat Canal Sur Radio i ha pogut confirmar eldiario.es. Gala ha estat un dels grans escriptors espanyols de finals del segle XX i principis del XXI. L'escriptor ha mort aquest diumenge a Còrdova després d'estar uns anys apartat de la vida pública.
Gala feia uns mesos que patia càncer de còlon i estava rebent quimioteràpia i radioteràpia. Ara feia uns quants dies que estava ingressat a l'Hospital Reina Sofia de Còrdova.
Gala, un escriptor precoç
Escriptor precoç, ja s'hi va posar als cinc anys. Va escriure un relat curt i als set la primera obra teatral. Als catorze va fer una conferència al Círculo de la Amistad de Córdoba.
El 1951, amb 15 anys, ingressa a la Universitat de Sevilla a la llicenciatura de Dret, i es matricula per lliure a Madrid en dues carreres més: Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques i Econòmiques. Durant els seus anys universitaris publica els seus primers poemes a les revistes de l'època: Escorial, Platero, Cántico i funda dues revistes: Aljibe i Arquero de Poesía, amb Gloria Fuertes i Julio Mariscal Montes.
Un cop llicenciat, inicia oposicions per a advocat de l'Estat obeint el mandat del seu pare, però abandona el segon any. Durant els anys posteriors, va viure a Jerez de la Frontera i Còrdova. De tornada a Madrid, imparteix classes de Filosofia i Història de l'Art a diferents escoles per guanyar-se la vida. El 1962 marxa a Itàlia, on roman gairebé un any.
L'obra de Gala
Aleshores, Gala ja havia escrit el llibre de poemes Enemigo Íntimo (1959), pel qual va rebre un accèssit al Premio Adonais de Poesía. A la primavera de 1963, ja de nou a Espanya, rep el premi Las Albinas, pel seu relat Solsticio de Verano. El mes de juliol se li concedeix el Premio Nacional Calderón de la Barca per la seva comèdia Los Verdes Campos de Edén. I aquest va ser el detonant d'una fructífera carrera com a dramaturg. Escriu obres com Anillos para una dama (1973) o Petra Regalada (1980)
En la seva faceta d'articulista ha treballat a diaris com Pueblo, Sábado Gráfico, Actualidad espanyola, El País i El Mundo. Actualment, col·laborava a El Mundo amb la columna titulada La Tronera, de la qual va publicar una recopilació el 1996. Diverses de les seves sèries d'articles han estat publicades posteriorment com a llibres. És el cas de Charlas con Troylo (1981); En propia mano (1985); Cuaderno de la dama de otoño (1985); Dedicado a Tobías (1988); La soledad sonora (1991) i A quien conmigo va (1994).