L'arquitecte Federico Correa, un dels més influents de la segona meitat del segle XX a Catalunya, ha mort avui als 96 anys. Autor d'obres com la Torre Atalaya, a l'avinguda Diagonal, o de la reforma de la plaça Reial, al costat del seu soci Alfonso Milà, el Col·legi d'Arquitectes s'ha mostrat "colpit" pel decés i ha afirmat que Correa ha estat "un dels arquitectes més influents de l'arquitectura del segle XX", i "un gran mestre de diverses generacions d'arquitectes".
Colpits per la mort de Federico Correa, un dels arquitectes més influents de l'arquitectura del segle XX. Un gran mestre de diverses generacions d'arquitectes. DEP.https://t.co/Vlk17LFz3m
— Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (@COACatalunya) October 19, 2020
Nascut a Barcelona l'any 1924, Correa va ser deixeble de l'influent José Antonio Coderch de Setmenat, amb qui va treballar després de llicenciar-se. Del seu mestre en va aprendre moltes coses, però no el seu profund franquisme, ja que com a professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona va ser desposseït del càrrec arran del seu suport a la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants, els coneguts fets de la Caputxinada. Hauria d'esperar a l'any 77 per obtenir la càtedra a la mateixa escola, donant classes fins llavors a l'Escola Eina.
Un fructífer tàndem amb Alfonso Milà
Vinculat sempre amb el també arquitecte i dissenyador Alfonso Milà Sagnier, companys d'estudis als Jesuïtes i, posteriorment, a l'escola d'arquitectura, des dels seus inicis en l'interiorisme i en la construcció d'edificis unifamiliars a Cadaqués va passar a edificis emblemàtics, l'Atalaia (Premi FAD d'arquitectura de 1972), la reforma de la Plaça Reial, la modernització de la Casa Serra de Josep Puig i Cadafalch, seu de la Diputació de Barcelona, o el Museu Episcopal de Vic. Amb Milà, com ell un dels símbols del disseny de la Gauche Divine, va dissenyar els restaurants Flash-Flash i Il Giardinetto, creats per Leopoldo Pomés.
El nom de Correa, a més, està vinculat als Jocs Olímpics de Barcelona 92, ja que va ser un dels responsables de l'ordenació de l'Anella Olímpica i de la reforma de l'Estadi Olímpic Lluís Companys.