L'arquitecte Federico Correa, un dels més influents de la segona meitat del segle XX a Catalunya, ha mort avui als 96 anys. Autor d'obres com la Torre Atalaya, a l'avinguda Diagonal, o de la reforma de la plaça Reial, al costat del seu soci Alfonso Milà, el Col·legi d'Arquitectes s'ha mostrat "colpit" pel decés i ha afirmat que Correa ha estat "un dels arquitectes més influents de l'arquitectura del segle XX", i "un gran mestre de diverses generacions d'arquitectes".

Edifici Atalaya, obra de Federico Correa i Alfonso Milà, Premi FAD 1972/Viquipèdia

Nascut a Barcelona l'any 1924, Correa va ser deixeble de l'influent José Antonio Coderch de Setmenat, amb qui va treballar després de llicenciar-se. Del seu mestre en va aprendre moltes coses, però no el seu profund franquisme, ja que com a professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona va ser desposseït del càrrec arran del seu suport a la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants, els coneguts fets de la Caputxinada. Hauria d'esperar a l'any 77 per obtenir la càtedra a la mateixa escola, donant classes fins llavors a l'Escola Eina.

Façana del restaurant Flash Flash, obra de Federico Correa i Alfonso Milà/Viquipèdia

Un fructífer tàndem amb Alfonso Milà

Vinculat sempre amb el també arquitecte i dissenyador Alfonso Milà Sagnier, companys d'estudis als Jesuïtes i, posteriorment, a l'escola d'arquitectura, des dels seus inicis en l'interiorisme i en la construcció d'edificis unifamiliars a Cadaqués va passar a edificis emblemàtics, l'Atalaia (Premi FAD d'arquitectura de 1972), la reforma de la Plaça Reial, la modernització de la Casa Serra de Josep Puig i Cadafalch, seu de la Diputació de Barcelona, o el Museu Episcopal de Vic. Amb Milà, com ell un dels símbols del disseny de la Gauche Divine, va dissenyar els restaurants Flash-Flash i Il Giardinetto, creats per Leopoldo Pomés.

El nom de Correa, a més, està vinculat als Jocs Olímpics de Barcelona 92, ja que va ser un dels responsables de l'ordenació de l'Anella Olímpica i de la reforma de l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

Anella Olímpica/Viquipèdia