Pau Riba ha mort aquest diumenge als 73 anys. El "destructor" de la cultura catalana, tal com s'havia definit ell mateix, ha perdut la vida a causa d'un càncer de pàncrees. Tot i que se n'havia recuperat, va haver de tornar a ingressar a l'hospital a principis d'aquest 2022. Riba és famós per haver estat un transgressor, una autèntica institució de la contracultura catalana, i un dels monuments de la sala Zeleste de Barcelona. Un hippy nascut a Palma reconvertit en una icona musical a tots els Països Catalans a partir de la publicació de Dioptria, un àlbum psicodèlic de dos volums que ha passat a ser un imprescindible de la música catalana.
La contracultura tenia l'objectiu de torpedinar els pilars més bàsics de la societat del moment, així doncs, Riba es va encarregar de ser un soldat més d'aquesta lluita i fer-ho amb la seva millor arma: la música. L'any 1975 el periodista Àngel Casas entrevistava aquest cantautor ―de llavors 26 anys― i li feia una pregunta, amb una resposta que passaria a la història, i que resumiria a la perfecció les inquietuds culturals i artístiques del jovent d'aleshores: "Creus que ajudes la cultura catalana, tu?". Pau Riba responia: "Sí, destruint-la".
Dioptria va ser un gran èxit, i més tard l'artista es va traslladar a Formentera, on es va barrejar amb la cultura hippy. Les drogues es van convertir en part de la seva vida, sempre plena d'experimentació. Riba va abraçar l'LSD i en aquesta illa va tenir-hi dos fills: en Caïm i en Pau, que també van acabar sent músics. La seva carrera musical no va aturar-se, i va continuar publicant discos, com per exemple Jo, la donya i el gripau. Més tard, però, Riba es va reinventar. Aquest cantautor també va ser dissenyador, actor i presentador de televisió, a més de col·laborar en diversos mitjans de comunicació.
Tot i pertànyer a una família burgesa, Riba va allunyar-se de les seves arrels. "Encara estic esperant que em paguin els meus duros per tal de comprar-me una guitarra", manifestava el cantautor quan se li preguntava en aquesta mítica entrevista si la Nova Cançó era un moviment artístic fonamentat en la burgesia catalana. A finals dels anys seixanta va ser expulsat de Setze Jutges, i va crear Grup de Folk amb Jaume Sisa, Jordi Batiste i Oriol Tramvia. Uns noms que han quedat gravats al carrer de l'Argenteria (o Platería, tal com s'anomenava abans) gràcies a la mítica sala Zeleste, la meca de la Via Laietana de Barcelona.
Riba va explicar fa uns mesos al seu compte de Facebook que li havien diagnosticat un càncer de pàncrees. En el seu escrit detallava que "després de sis mesos adoloridíssim i amb la doctora de capçalera apuntant erròniament a dolor psicosomàtic, el mes passat vaig aconseguir finalment ser hospitalitzat amb un diagnòstic de càncer de pàncrees". El músic relatava: "No pot ser extirpat, diuen, per ara i tal com està, vas tard".
Dol per la mort de Riba
El món de la cultura ja ha començat a traslladar missatge de condol a la família i els amics de Riba, a més de destacar la seva trajectòria artística. També ho han fet polítics catalans. El flamant president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha assegurat que Riba pertany a aquell grup d'artistes que "canvien el món". "La música catalana sense ell seria una altra cosa", ha publicat al seu compte de Twitter. També ha destacat que ha estat "un referent de país i de compromís amb la cultura, la potència literària dels seus temes i l'imaginari que ha creat han acompanyat moltes generacions".
En la mateixa línia s'ha pronunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha definit Riba com un "poeta irreverent, generós, creatiu i autèntic". Ha afegit que és "tota una icona de la música i la cultura del nostre país que deixa una empremta inesborrable". Per altra banda, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha desitjat "un bon viatge i un bon descans" al cantautor, a més de parafrasejar una de les cançons més famoses de Riba: "Enyorarem enyorar-te, estimat Pau".
