El periodista i crític de cinema basc Carlos Pumares Pardo, que es va fer popular amb el mític programa radiofònic i televisiu Polvo de Estrellas, ha mort aquest dijous a Madrid als 80 anys d'edat, han informat fonts familiars. Pumares, un dels més prestigiosos crítics del cinema, del qual també va ser guionista, va actuar així mateix com a actor en algunes pel·lícules i va escriure nombrosos llibres com Un matrimonio perfecto i Tan cerca y lejos. El perfil del mateix periodista a la xarxa social X va publicar l'anunci de la seva mort: "Descansi en pau el més gran dels grans del cinema a Espanya. Sempre va ser i des d'avui serà Pols d'Estrelles".

Les xarxes socials s'han començat a omplir aquesta matinada amb nombroses mostres d'afecte al periodista, des de coneguts representants del món del cinema a ciutadans cinèfils. Un dels primers ha estat el director Santiago Segura, que va publicar a X: "Era un crític peculiar. Un autèntic amant del cinema i un personatge molt divertit. Ha estat un disgust conèixer avui la notícia de la seva mort i saber que no tornarem a prendre un cafè xerrant de cinema, com quan coincidíem en algun festival."

"El meu més sentit condol a la seva família i a tots els que, com jo, el teníeu a la vostra galeria de persones que, d'alguna forma, van alegrar les nostres vides...", ha afegit Segura. El també periodista i escriptor Juan Luis Cano ha subratllat: "M'ha fet molta pena. Era un entranyable rondinaire, coneixedor com ningú de la història del cinema i molt culte. El seu enuig permanent era un posat que va crear el personatge que es va apoderar d'ell. Vam compartir moltes rialles amb ell i juntament amb ell".

Una vida al cinema

Nascut el 29 de setembre de 1943 a la localitat biscaïna de Portugalete (País Basc), Pumares era llicenciat en Ciències Físiques, però la seva trajectòria professional es va desenvolupar per altres camins. En la dècada dels setanta va escriure els guions de les pel·lícules La casa de las chivas (1972, León Klimovsky), Separación matrimonial (1973, Angelino Fons), Una mujer prohibida (1974, José Luis Ruiz Marcos) i El extraño amor de los vampiros (1977, León Klimovsky), i el de la sèrie televisiva El hotel de las mil y una estrellas (1978-79, TVE), aquest juntament amb Joaquín Parejo.

Va treballar com a assessor cinematogràfic del programa La clave (1976-85, en RTVE; 1990-93, en Antena 3 TV), que presentava i dirigia el periodista José Luis Balbín. Una pel·lícula servia d'introducció als temes que després debatien els convidats, amb preguntes que els espectadors realitzaven telefònicament cap al final de l'espai. El programa va ser novedós perquè en ell es van permetre, per primera vegada a la televisió d'Espanya, la visió de diversos punts de vista trobats, amb temes que fins al moment es consideraven tabús (Opus Dei, OTAN...).

Polvo de estrellas

A començaments dels anys vuitanta va començar a presentar a Antena 3 Radio el programa sobre el món del cinema Polvo d'estrelles, que més tard es portaria a Antena 3 TV i a Onda Cero. Després de la cancel·lació de Polvo d'estrelles a la cadena Onda Cero, Pumares va col·laborar al portal Terra amb un espai denominat El monolito de Pumares. En ell donava respostes a les preguntes dels internautes sobre el món del cinema. L'espai es va mantenir en el portal fins a l'estiu de 2004. Així mateix, va col·laborar com a contertulià al programa Cròniques marcianes fins a la seva desaparició el juliol de 2005.

Pumares ha realitzat crítica de cinema al diari La Razón, presentat en Radio Voz La salud natural, espai diari sobre medicina natural, manté un blog per comentar notícies relacionades amb el món del cinema, i ha estat col·laborador i contertulià del magazín matinal Sin ir más lejos  (Aragó TV), a més de tenir el programa setmanal Veo Cine al canal Veo 7.

La seva faceta d'actor

Va intervenir com a actor al'FBI: Frikis Buscan Incordiar (Javier Cárdenas, 2004) i a Torrente 3, el protector (Santiago Segura, 2005); i va firmar els guions de les pel·lícules La casa de las chivas (Lleó Klimovsky, 1972), Separación matrimonial (de Los Angeles Fons, 1973) i Una mujer prohibida (José Luis Ruiz Marcos, 1974). També a El extraño amor de los vampiros (Klimovsky, 1977) i el de la sèrie televisiva El hotel de las mil y una estrellas (Yagüe, 1978). A més, va realitzar un parell de col·laboracions al programa Sálvame i va formar part del jurat del programa de Telecinco ¡Mira quién salta!.

També va publicar llibres amb Manuel Villegas López, Jaime Salom i José Luis Garci: La casa de las chivas (1971); amb Hugo Pratt: El secreto de Tristán Bantam: Cita en Bahía (1971); amb Alberto Solsona, José Luis Garci i Adolfo Castaño: Los cuentos de Popeye (1973); Un matrimonio perfecto (1973); Tan cerca y lejos (1973); Los colonizadores: argumento cinematográfico (1974); amb José Luis Garci, Adolfo Castaño i Alberto Solsona: Los cuentos de Rosario (1974); i amb Dick Fulton i Adolfo Castaño: Mandrake: La dimensión X (1974).

Amb Lázaro Irazábal va publicar Una de tantas (1974); amb Juan José Daza del Castillo i Abelardo Empecinado: Al amanecer (1975); amb Enrique Herreros, Juan José Daza del Castillo i Abelardo Empecinado: El chalet de los geranios (1975); amb Juan José Daza del Castillo: La noche de los vampiros (1975) i va col·laborar a Domingo López en: Wild Wild East (2015). Iván Reguera i Juan José Aparicio van indagar sobre la figura de Pumares i van publicar el llibre Carlos Pumares: un grito en la noche (2006).