La balladora de flamenc i pintora Micaela Flores Amaya, més coneguda com 'La Chunga', ha mort aquest divendres als 87 anys a causa d'una fallada multiorgànica, segons ha informat el seu fill al programa d'Antena 3 Y ahora Sonsoles. L'artista, coneguda internacionalment per la seva forma de ballar descalça i pel seu estil devastador, va néixer prop de Marsella el 1938, ja que els seus pares van emigrar a França fugint de la Guerra Civil i fins a 1948 no van tornar a Barcelona, on es va criar. Diagnosticada de càncer de pulmó el 2011, ha passat els seus últims anys en una residència després que la malaltia empitjorés gradualment. El seu fill, Luis Gonzalvo, ha assegurat aquest divendres que la seva mare feia dies que "entrava i sortia de l'hospital". "És trist i mai no és una notícia agradable, però també hi ha hagut un progrés llarg d'una malaltia i llavors ho assumeixes una mica millor", ha explicat.
La Chunga va començar ballant per unes monedes acompanyada pel cant de la seva cosina, però la seva carrera i el frenesí del seu ball la va portar a convertir-se en una espècie de musa dels artistes catalans i a fer amistat amb León Felipe, Salvador Dalí o Rafael Alberti. Va ser el pintor Francisco Rebés qui la va "descobrir" en una d'aquestes actuacions de carrer, i es va convertir en el seu padrí i protector. La va presentar oficialment al cabaret L'Emporium de Barcelona el 1955, moment que va suposar el seu llançament professional com a balladora. Un any després, Pastora Imperio la va contractar per actuar en el seu 'tablao' de Palamós, del que després va passar al Corral de la Moreria, a Madrid.
Per mediació de l'actriu nord-americana Ava Gardner va participar en dues pel·lícules a Hollywood i aprofitant la seva estada a Amèrica, va actuar a Las Vegas, Nova York i Mèxic. Va tornar a Espanya el 1958, convertida ja en una artista de renom internacional, i en els anys següents va combinar les actuacions a Espanya amb gires per l'estranger, a Europa, Amèrica, Japó i Austràlia. El 1961, va presentar a Madrid el seu espectacle de varietats Chunga Carrusel i el 1965 va ballar a la seu de la Unesco, a París, i el setmanari Paris Match li va dedicar un ampli reportatge. El 1966 es va casar amb el director de cinema José Luis Gonzalvo, amb el qual va tenir tres fills durant la següent dècada, en la qual va estar allunyada dels escenaris. Va reaparèixer el 1977 al madrileny Cafè de Chinitas, i l'any següent es va separar de Gonzalvo.
Als anys 90, havent arribat a la cinquantena, va deixar els escenaris i es va centrar en la seva altra passió: la pintura. "En retirar-me del ball creia que em moria, perquè ha suposat tota la meva vida. Tinc la columna i els peus destrossats. Però Déu em va donar aquest do de fer quadres... i a la gent els encanten", explicava el 2006 a EFE amb motiu de la presentació d'una de les seves exposicions. Llavors, recordava que un dia, amb 8 o 9 anys, mentre posava com a model per a Rebés per 15 pessetes l'hora, es va quedar sola a l'estudi i com s'avorria "com una ostra", es va posar a pintar. Va crear un estil marcat pels colors intensos, en el qual destacaven els gitanets, tablaos i testos com a elements recurrents. Era una forma d'expressar-se, tot i que confessava: "el ball és el que m'ha sortit de les entranyes. Era com un somni; quan m'aplaudien, era quan em despertava".
Entre els molts reconeixements que va tenir destaquen el Premi Cultura Gitana en la modalitat de Pintura i Arts Plàstiques que va rebre el 2009, i també les medalles d'or del Cercle de Belles arts de Madrid i de l'Associació de la Premsa de Sevilla. El gener del 2011, La Chunga va ser una de les artistes que es van sumar al manifest "Som gitanos, som flamenc", de l'Institut de Cultura Gitana.