El compositor Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, 1929) ha mort als 91 anys d'edat, segons ha informat aquest dilluns a través de Twitter la Fundació Joan Brossa, entitat que ell va presidir i que ha anunciat la voluntat d'organitzar un festival de música contemporània internacional en el qual se li retrà homenatge.

Nascut a Manresa l'any 1929, Mestres Quadreny va començar a estudiar química –disciplina en la qual es va llicenciar– mentre es formava musicalment de forma autodidacta amb Rosa M. Kucharsky. La coneixença l'any 1951 de Cristòfol Taltabull li va obrir les portes a la composició, alhora que entrava al món de Dau al Set, fent amistat amb Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Brossa, amb qui col·laboraria regularment. La incorporació al Cercle Manuel de Falla, li va permetre conèixer Josep Cercós, una influència decisiva a la seva obra, com ho va ser, també, la coneixença de Joan Miró, amb el qual va treballar en diversos projectes. 

Col·laborador de Miró, Brossa i Tàpies

Les seves col·laboracions amb artistes com Miró, Tàpies o Brossa, van convertir Mestres Quadreny en el referent musical de l'avantguarda i en un innovador en el terreny compositiu amb creacions com la cançó electrònica 'Peça per a serra mecànica' (1965), considerada la primera peça de música electrònica a Catalunya.  

Joan Prats Juan Hidalgo  el van introduir als referents de l’avantguarda contemporània, com John Cage, Anton von Webern, Edgar Varèsei Robert Gerhard i Ottenwaelder, i amb ells i Joan Homs va fundar el 1960 el grup Música Oberta, vinculat al Club Cobalto 49, dedicat a la creació i la difusió de la nova música. 'Cop de poma' (1961), obra amb les col·laboracions de Brossa, Miró, Tàpies i Moisès Sanmartín i Puig, és una de les seves obres fonamentals en aquella etapa, a la qual segueixen 'Epitafis' (1958), 'Tríade per a Joan Miró' (1961), el 'Quartet de catroc' (1962), i les obres orquestrals 'Antiodes' (1964) i 'Digodal' (1964) o 'Self-service' (1974).

Referent de l'avantguarda musical catalana

Amb el seu amic Brossa va col·laborar composant música escènica, com 'Suite bufa' (1966), 'L’armari en el mar' (1978) i l’òpera 'Cap de mirar' (1991), amb text del mateix Brossa, i les bandes sonores de la pel·lícules de Pere Portabella, No compteu amb els dits i Nocturn 29.

Fundador del Conjunt Català de Música Contemporània l'any 1969), el Laboratori Phonos el 1973), el Grup Instrumental Català el 1976, conjuntament amb Carles Santos, i el Centre Robert Gerhard de l’Auditori de Barcelona, l'any 2008, va ser membre de la Fundació Joan Miró, de l’ Associació Catalana de Compositors, que va presidir en 1977-79, la Junta Rectora del Consorci de l’Auditori i del Consell Administratiu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i de la Fundació Phonos com a president.

Guardonat amb Premi Nacional de música (2000), la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (2007) i la Medalla del FAD (2010).

Institucions i personalitats han expressat el seu condol.