El cineasta català Ventura Pons (Barcelona, 1945) ha mort aquest dilluns a 78 anys. Ventura Pons ha estat un dels directors de cinema català més prestigiosos dels darrers anys i un referent en el seu àmbit. Pons va començar la seva trajectòria dirigint obres de teatre, més de 20 títols, abans de rodar la seva primera pel·lícula, Ocaña, retrat intermitent, que va ser seleccionada oficialment per al Festival de Canes en l’edició de 1978.
La notícia de la mort l'ha donat a través de les xarxes socials l'Acadèmia del Cinema Català. En el seu missatge, l'entitat destaca el caràcter "prolífic" del cineasta i del seu compromís "en el redreçament d'una cinematografia catalana i en català".
Aquesta tarda ens ha deixat a Barcelona el director, productor i guionista Ventura Pons, Premi Gaudí d'Honor - Miquel Porter 2015, un dels més importants cineastes del nostres país i que més ha fet pel cinema català i en català. pic.twitter.com/cMhq2BGvAz
— Acadèmia del Cinema Català – Premis Gaudí (@academiacinecat) January 8, 2024
La mort de Ventura Pons representa una pèrdua notable d'una de les figures més destacades del cinema català. Pocs minuts de conèixer-se la seva mort, les xarxes socials s'ha començat a omplir de missatges de condol, sobretot de persones que van treballar amb ell, com és el cas de la productora Isona Passola.
Avui ens deixa Ventura Pons, cineasta prolífic i compromès en el redreçament d’una cinematografia catalana i en català. Exhibidor dels Cinemes Texas de Barcelona, els ara reoberts @EspaiTexasBcn . Gaudid’honor de l’@academiacinecat .Adéu Ventura, gràcies! D.E.P
— Isona Passola (@isonapassola) January 8, 2024
Al llarg de la seva adolescència va fer viatges freqüents a Londres, ciutat on va investigar el documentalisme britànic. Precisament d'aquests viatges en va extreure els primers referents, que van ser John Osborne o John Fletcher, entre d'altres.
La seva faceta cinematogràfica es va desenvolupar sota el marc de la seva pròpia companyia productora, la mítica Els Films de la Rambla, que va crear el 1985. La seva cinematografia està formada per 32 llargmetratges i es comptabilitza la participació a més de 810 festivals, 34 retrospectives i altres esdeveniments cinematogràfics, també en l'àmbit acadèmic, a tot el món. La Denver Colorado University dels EUA va acollir el 2012 un Congrés universitari sobre el seu cinema amb especialistes del món acadèmic anglosaxó. Fruit del congrés es va publicar posteriorment l’obra Ventura Pons: Una mirada excepcional desde el cine catalán, a l’Editorial Vervuert/Iberoamericana.
L’obra de Ventura Pons ha fet forat en l’escena internacional i, de fet, molts dels seus títols han estat exhibits a festivals de cinema com el de Toronto o la Berlinale (en aquest hi ha tingut presència consecutiva durant cinc edicions). La seva primera pel·lícula sobre Ocaña es va convertir en un film de culte, i poc després dirigia el seu segon llargmetratge, El vicari d’Olot, el 1981.
Quatre anys més tard obria Els Films de la Rambla, des d’on aixecaria la resta de films de la seva filmografia, com ara La rossa del bar, Puta misèria!, Aquesta nit o mai, Rosita, please! o El Perquè de tot plegat, basant-se en els contes de l’escriptor Quim Monzó.
Compromís polític
Més enllà del cinema, Ventura Pons va comprometre's amb el moviment independentista i més els darrers anys durant l'1-O. Personalitats del món de la cultura, la política i entitats socials han expressat aquest dilluns la seva commoció per la seva pèrdua. Al llarg de la seva vida havia rebut molts premis i distincions, entre les quals destaquen el Gaudí d'Honor el 2015, la Creu de Sant Jordi el 2007 i la Medalla d'or al Mèrit en les Belles Arts. Com a cineasta havia tingut càrrecs en institucions diverses com ara la vicepresidència de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya i conseller de la SGAE.