S'ha mort Enriqueta Tarrés, soprano catalana, a 90 anys. Així ho ha anunciat aquest dilluns el Gran Teatre del Liceu, que en una piulada ha recordat Tarrés com "una de les grans veus del nostre país". "Nascuda a Barcelona (1934), va brillar al Gran Teatre del Liceu, el Covent Garden de Londres, l'Òpera de Viena, el Metropolitan de Nova York i més, amb una carrera única en l'òpera, el lied i l'oratori", ha expressat la institució a les xarxes socials.
Estudiant del Conservatori Municipal de Barcelona amb Concepció Callao, guanyà un premi de cant de l'Ajuntament de Barcelona i el Grand Prix International de Chant de Tolosa el 1955. L'any següent, el 1956, feu el seu debut en els escenaris a València, com a Leonora a Il trovatore. Amplià els estudis a Itàlia amb Mercè Llopart i el 1957 debutà al Liceu amb Faust, amb Manuel Ausensi. Poc després, formà part de les companyies estables dels teatres d'òpera de Basilea, Wuppertal, Hamburg i Berlín Oriental.
Cantà en els principals teatres d'Europa, Amèrica i el Japó, destacant amb la interpretació de les obres cabdals de Verdi amb Otello, Don Carlo, el Requiem; de Richard Strauss, amb Der Rosenkavalier; de Mozart, amb Don Giovanni en el paper de Donna Anna; La Bohème, Madama Butterfly... El 10 de desembre del 1973 debutà al Metropolitan de Nova York, interpretant el paper de Mimí de La Bohème. L'any 1986 va estrenar al cos de la Rambla l'òpera Oedipus et Iocasta, de Josep Soler, i, un any més tard, va participar com a solista en el concert inaugural del Palau de la Música de València. També estrenà Spleen de Xavier Benguerel i El Caballero Indiscreto de Luis de Pablo.
A banda, tingué una important carrera com a intèrpret de lied i oratoris. Guanyà el títol de Kammersängerin de la Staatsoper de Berlín i el premi a millor intèrpret català. Fou professora de cant a Tarragona, Barcelona i Sabadell.