L'escriptor, poeta, traductor i director teatral Jordi Cussà (Berga, 1961) ha mort aquesta matinada als seixanta anys. A més de la seva feina com a dramaturg, l'autor va publicar una quinzena d'obres narratives, la més recent El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra). Una de les obres més destacades de l'escriptor va ser la primera, Cavalls salvatges, publicada l'any 2000, on Cussà va reflectir sobre la seva joventut i la de la seva generació durant els anys vuitanta, que va estar marcada per les drogues. L'editorial Comanegra, que ha anunciat la seva mort a través de Twitter, publicarà la seva darrera novel·la, Les muses, pòstumament. El 2002, Cussà va ser guanyador del XXV Premi Fité i Rossell per L'alfil sacrificat, i el 2009 va rebre l’XI Premi El lector de l'Odissea per El noi de Sarajevo.
"La generació dels pringats"
Un dels temes més recurrents en l'escriptura de Cussà va ser la seva experiència durant la dècada dels vuitanta i noranta, la que ell anomena "els anys vermells". Durant aquesta època, Cussà va treballar traduint poemes i lletres de cançons de Pink Floyd o The Beatles, entre altres.
A Cavalls salvatges (any 2000) i a Formentera lady (any 2015), Cussà dona veu a les històries d'aquells joves que van néixer als anys seixanta i que van viure l'apogeu de l'heroïna i del sorgiment de la sida.
La darrera va ser una història amb mort, destrucció i dolor, però també amb esperança i amor. Un llibre clau, per la seva qualitat literària, i perquè ens ajuda a entendre un món marginal que molts van tenir ben a prop, i que només apareixia, molt de tant en tant, a les pàgines dels successos dels diaris. Alguns dels personatges de les novel·les de Cussà, són personatges que venen d'ambients marginals. La resta, no. Bona part d'ells es fiquen al món de les drogues de molt joves, per la fascinació d'un món underground que semblava posar fi a la mediocritat de la societat: van acabar ficats en una espiral de la qual no podien sortir-se'n. Van passar per la prostitució, la delinqüència, la presó, les amenaces, les venjances, les agressions, els enganys, els contagis... Un món en què la mort era tremendament propera. Una generació que va "viure de pressa", i que va anar deixant cadàvers per les cantonades: accidents, venjances mafioses, sobredosis, sida.
Aquestes obres estan basades en les seves vivències personals, però no són unes memòries. Cussà va recrear un món que ell coneixia molt bé, el dels addictes, i els dels que intenten deixar-ho.
Condol del món de la cultura
El Gremi de Llibreters de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Ramon Llull han reaccionat aquest diumenge a la mort de l'escriptor, traductor i director teatral català Jordi Cussà.
Ho han fet a través de missatges als seus respectius comptes de Twitter, en els quals han traslladat el seu condol als familiars i amics de l'escriptor català.
L'Ajuntament de Berga (Barcelona), ciutat natal de l'escriptor, ha lamentat la seva mort i ha recordat que va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Berga a la Cultura el 2012.
La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, també s'ha fet ressò de la notícia al seu compte de Twitter: "Dol a les lletres catalanes per la mort de Jordi Cussà, 'cavall salvatge', escriptor integral i traductor".
Foto principal: l'escriptor català Jordi Cussà / Rosa Prat Serra