Eva Lyberten, actriu i musa barcelonina del cinema de destape, ha mort aquest dilluns als 66 anys, segons ha informat a X la Unión de Actores y Actrices. Lyberten, que a més d’actriu també ha estat al llarg de la seva vida poeta i artista visual, havia nascut a Barcelona el 1958. Com a actriu de cinema eròtic, Lyberten (el nom real de la qual era Hermínia Benito Durante) havia aparegut en títols com ¿Podrías con 5 chicas a la vez? (1979), Viciosas al desnudo (1980), La caliente niña Julietta (1981), Los amores impuros de Sybille (1981), En busca del polvo perdido (1982), La zorrita en bikini o Deseo (1976), entre moltes d’altres.

Alguns dels títols del cinema del destape, que Lyberten va protagonitzar un cop va desaparèixer la censura el 1977, són considerats clàssics del gènere. Justament aquell any, però, l’actriu barcelonina també va intervenir en films de referència del classificat com a cinema quinqui, com ara Perros callejeros, a les ordres de José Antonio de la Loma o ¿Y ahora qué, señor fiscal?, dirigida per Ignacio F. Iquino.

En una entrevista, amb motiu de l’estrena de l’obra autobiogràfica Una al Teatre Lliure el 2020, Lyberten parlava de la seva sortida del món del cinema eròtic dels primers anys de la Transició espanyola. “Es va començar a enrarir l’ambient a partir del segon any dels nus, on es firmaven les escenes per no passar de la barrera del porno. I amb això vaig tenir alguns problemes. Era necessari per deixar les coses clares i no filmar quelcom que no havies firmat”, diu entrevistada al portal Barnafotopress.

Origen humil

Nascuda al si d’una família obrera, aviat va mostrar interès per les arts escèniques i amb només 15 anys es va inscriure a l’escola d’Art Dramàtic de Barcelona. Abans de la seva entrada al món del primer cinema eròtic, l’actriu va fer un viatge amb tints d’iniciàtic per França, on va arribar amb 300 pessetes de l’època i una idea al cap: recórrer Europa fent autoestop. La història de Lyberten va donar lloc el 2020 a una obra de teatre, estrenada al Lliure de Montjuïc, amb dramatúrgia de Raquel Colors i Dani Lacasa. L’obra, que va dirigir Colors, va ser cocreada amb Lyberten i Mireia Tejero, que la van interpretar. Com a icona del cinema softcore espanyol dels anys 70 i 80, Lyberten va pujar a escena explicar la seva història a partir de les imatges de pel·lícules eròtiques en les quals va participar. L’obra plantejava l’anàlisi de la identitat, el desig i la ficció a través dels films de l’època del destape espanyol del passat segle XX.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!