La fotògrafa Isabel Steva, més coneguda com a Colita, ha mort aquest diumenge a la tarda a Barcelona a 83 anys a causa d'una peritonitis, segons han informat Efe de fonts properes a l'artista, a la qual recentment se li havia concedit el premi Ofici de Periodista. Colita va ingressar a l'Hospital de Barcelona per una peritonitis, de la que va ser operada d'urgència, però no va superar la intervenció. Figura destacada en l'àmbit del fotoperiodisme i la vida cultural de Barcelona, especialment associada a l'escena de la Gauche Divine, amb la seva obra ha capturat moments crucials de la història de Barcelona i va saber captar la transformació de la ciutat durant el franquisme i la transició, amb una mirada renovada, reivindicativa i feminista. A més d'immortalitzar els diferents i molt distints espais de la ciutat, ja fossin de l'alta societat o dels barris marginals de barraques, per a la cambra de Colita van posar personatges com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Salvador Dalí, Joan Miró, Orson Welles, Rafael Alberti, Ana Maria Matute, Carme Amaya, Antonio Gades, Joan Manuel Serrat, Bella Dorita o els germans Terenci i Anna Maria Moix, entre molts altres. El tanatori de les Corts ha obert aquest dilluns la vetlla per Colita i la cerimònia se celebrarà aquest dimarts a les 16.30 hores.
Isabel Steva, va rebre el premi Ofici de Periodista / Europa Press
Fotògrafa de la 'Gauche Divine'
Isabel Steva, que deu el seu nom Colita al fet que el seu pare li va explicar que havia nascut sota una col, va néixer a Barcelona el 24 d'agost de 1940, va estudiar fins als 17 anys al col·legi del Sagrat Cor i posteriorment es va traslladar a París per estudiar Civilització Francesa a la Universitat de la Sorbona, si bé la seva estada a la capital francesa només duraria un any. Va entrar al món professional de la fotografia de la mà dels destacats fotògrafs Oriol Maspons, Francesc Català-Roca, Leopoldo Pomés i Xavier Miserachs, amb qui va començar a treballar com a ajudant el 1961. Colita és coneguda com la fotògrafa de la Gauche Divine, composta per un grup de professionals, intel·lectuals i artistes, que van tenir els seus inicis en els sopars al restaurant Casa de Mariona i la seva plenitud el 1967, coincidint amb l'obertura del local Bocaccio. Amb la col·lecció dels seus retrats va organitzar l'exposició La Gauche qui rit (1971), a la Galeria Aixelà, patrocinada per Boccaccio i el promotor Oriol Regàs, una mostra que només va durar dos dies en ser clausurada per la policia l'endemà de la inauguració.
Colita és considerada una de les fotògrafes espanyoles més destacades del segle XX. El 1962 va treballar a l'arxiu de personatges de la pel·lícula Los Tarantos, de Rovira Beleta, on va fer amistat amb la seva protagonista, la bailaora de flamenc Carmen Amaya. Es va aficionar a l'art flamenc i es va traslladar un temps a Madrid, on va realitzar fotografies de promoció d'Antonio Gades i Micaela Flores, La Chunga. Fruit d'aquella època és el llibre Luces y sombras del Flamenco (Editorial Lumen, 1975) escrit per Jose Manuel Caballero Bonald i il·lustrat amb imatges de Colita de grans artistes del gènere: Mairena, La Piriñaca, La Perrata, La Fernanda i La Bernarda, Juan Talega, El Borrico, El Chozas, Donday i Carmen Amaya, un volum que va tenir diverses reedicions ampliades.
Va col·laborar amb l'anomenada Escola de Barcelona, corrent que va sorgir amb l'ambició de realitzar un cinema europeu i progressista, en contraposició a la cinematografia oficial del franquisme, cosa que li va donar l'oportunitat de treballar amb directors de fotografia com Luis Cuadrado, Juan Amorós o Fernando Arribas, en pel·lícules com El cadáver exquisito, Morbo o Los crueles. La seva primera exposició va arribar el 1965, en una col·lectiva en què també participaven artistes com Argimón, Curós, Jordi Galì, Guinovart, Oriol Maspons, Ràfols Casamada, Tharrats i Román Vallès. En els darrers anys del franquisme va col·laborar amb premsa progressista del moment, com Fotogramas, Tele-Expres, Mundo Diario o Destino, anys en què va deixar testimoni gràfic d'esdeveniments com la tancada de Montserrat, la mort de Franco o les manifestacions polítiques i en defensa de la llibertat.
Innombrables reconeixements
En la seva trajectòria va rebre innombrables reconeixements, però també va renunciar el 2014 al premi Nacional de Fotografia en ser contrària a la política del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, en aquell moment encapçalat pel popular José Ignacio Wert. L'abril passat, quan va rebre el premi Christa Leem, va dir que un dels projectes que la tenia ara més ocupada, juntament amb Palop, era ordenar l'arxiu, amb milers d'imatges, i amb ganes de posar-lo "a l'abast de tothom" a través d'una web: colitafotografia.com, on pot accedir qui ho desitgi per conèixer els seus treballs. Les obres d'Isabel Steva es troben dipositades a l'Arxiu Colita Fotografia, i també a l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu Municipal de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya o en museus com el MACBA, el MNAC, el Centre d'Art Reina Sofia, la Fundació Vila Casas o la Fundació Brossa.
Consternació en el món cultural i polític
La mort sobtada i inesperada de Colita ha provocat una allau de reaccions en el món polític i cultural, consternat per la pèrdua d'un referent artístic de la ciutat. La seva amiga, l'actriu, empresària i model Teresa Gimpera, ha rebut amb dolor la mort de Colita, amb qui li unia una "gran amistat des de feia 50 anys", i ha recordat que "l'altre dia va estar a casa dinant... . estic feta pols, és una gran pèrdua, personal i des del punt de vista artístic", ha subratllat Gimpera en declaracions a EFE. Gimpera ha recordat els molts moments viscuts, ja que van compartir viatges, molts estius a les seves cases de Begur (Baix Empordà): "Érem com germanes", ha ressaltat. Una altra de les seves grans amigues, la periodista Núria Ribó, s'ha mostrat commocionada, i ha rememorat els molts moments que van passar juntes i que el Nadal passat va estrenar unes arracades arbre que li va regalar, mentre que l'activista cultural Joan Estrada, al capdavant del lobby Un dels Nostres, l'ha volgut recordar com una persona "molt propera, bona gent, molt coherent i amb una obra absolutament vigent".
En l'àmbit polític també s'ha recordat la figura de Colita i s'ha destacat el treball de l'artista durant tota la seva trajectòria. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha rebut com "una notícia molt trista per acomiadar l'any" la mort de Colita. "Amb Colita aquest país perd una fotògrafa única, una referència indispensable d'una important època del nostre país. Estarem sempre en deute amb persones com ella. Una abraçada a familiars i amics", ha escrit a la xarxa social X. El seu predecessor en el càrrec, Miquel Iceta, que el mes d'abril passat li va entregar el premi Christa Leem, ha estat dels primers a reaccionar i ha asseverat a través de la xarxa social X (abans Twitter) que "amb ella perdem una fantàstica fotògrafa, una cronista d'un país que ha canviat molt i que encara no és el que voldríem. Perdem una referència imprescindible, perdem una amiga. Fins sempre, Colita!". La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, mitjançant les xarxes socials s'ha mostrat consternada per la mort d'una de les grans fotògrafes del nostre país". L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per la seva part, ha destacat que "ens ha deixat Colita, alguna cosa més que una extraordinària fotògrafa; un referent per a tota una generació. Descansi entre imatges de pau".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!