La fotògrafa Isabel Steva, més coneguda com a Colita, ha mort aquest diumenge a la tarda a Barcelona a 83 anys a causa d'una peritonitis, segons han informat Efe de fonts properes a l'artista, a la qual recentment se li havia concedit el premi Ofici de Periodista. Colita va ingressar a l'Hospital de Barcelona per una peritonitis, de la que va ser operada d'urgència, però no va superar la intervenció. Figura destacada en l'àmbit del fotoperiodisme i la vida cultural de Barcelona, especialment associada a l'escena de la Gauche Divine, amb la seva obra ha capturat moments crucials de la història de Barcelona i va saber captar la transformació de la ciutat durant el franquisme i la transició, amb una mirada renovada, reivindicativa i feminista. A més d'immortalitzar els diferents i molt distints espais de la ciutat, ja fossin de l'alta societat o dels barris marginals de barraques, per a la cambra de Colita van posar personatges com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Salvador Dalí, Joan Miró, Orson Welles, Rafael Alberti, Ana Maria Matute, Carme Amaya, Antonio Gades, Joan Manuel Serrat, Bella Dorita o els germans Terenci i Anna Maria Moix, entre molts altres. El tanatori de les Corts ha obert aquest dilluns la vetlla per Colita i la cerimònia se celebrarà aquest dimarts a les 16.30 hores.
Fotògrafa de la 'Gauche Divine'
Isabel Steva, que deu el seu nom Colita al fet que el seu pare li va explicar que havia nascut sota una col, va néixer a Barcelona el 24 d'agost de 1940, va estudiar fins als 17 anys al col·legi del Sagrat Cor i posteriorment es va traslladar a París per estudiar Civilització Francesa a la Universitat de la Sorbona, si bé la seva estada a la capital francesa només duraria un any. Va entrar al món professional de la fotografia de la mà dels destacats fotògrafs Oriol Maspons, Francesc Català-Roca, Leopoldo Pomés i Xavier Miserachs, amb qui va començar a treballar com a ajudant el 1961. Colita és coneguda com la fotògrafa de la Gauche Divine, composta per un grup de professionals, intel·lectuals i artistes, que van tenir els seus inicis en els sopars al restaurant Casa de Mariona i la seva plenitud el 1967, coincidint amb l'obertura del local Bocaccio. Amb la col·lecció dels seus retrats va organitzar l'exposició La Gauche qui rit (1971), a la Galeria Aixelà, patrocinada per Boccaccio i el promotor Oriol Regàs, una mostra que només va durar dos dies en ser clausurada per la policia l'endemà de la inauguració.