El músic Franco Battiato, un dels més cèlebres cantautors i compositors italians de les últimes dècades, ha mort avui a la seva casa Sicília (sud d'Itàlia), ha informat la seva família, segons mitjans locals.
Poètic i existencialista
Battiato, de 76 anys i que estava malalt des de fa temps, era conegut mundialment pel seu estil poètic i existencial que li va acompanyar durant tota la seva carrera, amb cançons com 'Centro di gravità permanente' (1981) o 'Voglio vederti danzare' (1982) .
Músic, escriptor, guionista, director de cinema i també pintor amagat rere el pseudònim de Suphan Barzani, Battiato s'havia refugiat der la vida publica afectat d'una malaltia que mai no s'ha revelat.
Artista infinit
Franco Battiato va néixer el el 23 de marzo de 1945 a Riposto, a la provincia de Catania. Tenia catorze anys quan el seu pare li va regalar una guitarra, des d'aleshores no pararia de compondre. Als 20 va marxar a viure a Milà amb el desig de fer de la música la seva vida.
El músic italià Franco Battiato ha mort aquesta matinada, 18 de maig a 76 anys.
Artista infinit i incontinent i sense límits d'estils, les seves primeres creacions sonaven al més convencional pop romàntic. Amb els anys ho provaria tot i tot ho faria de forma excelsa. I és que Batiatto es va atrevir a participar al festival d'Eurivisió de 2004 de la mateixa manera que va flirtejar amb la música electrònica, el rock psicodèlic o fins i tot l'òpera.
Més enllà de la música
Més enllà de la música, Battiato també es va endinsar en d'altres universos artístics com la pintura, signant les seves creacions com Suphan Barzani, o el cinema. Va ser guionista i va dirigir dos llargmetratges de tall experimental: Perduto amor i Musikanten, film sobre els últims anys de Beethoven amb Alejandro Jodorowsky en el paper del compositor clàssic.
El 17 de setembre de 2017 va oferir el seu últim concert al teatre romà de Catania. Des d'aleshores Battiato es va refugiar a casa seva, als peus del volcà Etna, envoltat de la seva gent i els seus llibres.