S'ha mort Guillem Frontera, un dels grans escriptors de la literatura catalana a Mallorca, a 79 anys. Formà part de la Generació dels 70, el conjunt d'autors en llengua catalana que van néixer durant la dècada dels quaranta o els primers cinquanta del segle XX i que començaren a publicar al voltant del 1970. Part de les seves obres estigueren marcades pel realisme social, amb els primers anys de la Mallorca turística com a escenari. També fou activista cultural.
Nascut el 1945 a Ariany (Pla de Mallorca), fou seminarista al convent dels franciscans de la Porciúncula (Palma), del qual sortí. Després de diverses ocupacions, es decantà pel periodisme i la literatura. Així, el 1965 fundà i dirigí a Ciutat la col·lecció de poesia "La Sínia", dins de la qual publicà A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover del 1966.
Les novel·les de Guillem Frontera
Tot seguit, publicà les novel·les Els carnissers (premi Ciutat de Palma del 1967), Cada dia que calles (premi Ciutat de Manacor del 1969) i Rera els turons del record (1970), totes elles marcades per l'esmentat realisme social. Així mateix, escrigué Tirannosaurus (1977), la recreació de la vida en un seminari dels anys cinquanta basada en la seva pròpia experiència; la policíaca La ruta dels cangurs (1980); Una dolça tardor (1984); Un cor massa madur (1994); L'adéu al mestre (2013); Sicília sense morts (2015), centrada en la corrupció a la Mallorca contemporània; i La vida dels cossos (2019). També fou autor dels reculls de narracions Galeria d'ombres (1983); Imatge del paradís (1987), un recull novel·lat de les impressions d'intel·lectuals que han viscut a l'illa; i La mort i la pluja (2008, premi Mercè Rodoreda el 2007 i premi Crítica Serra d'Or el 2009) —així com del recull d'aforismes Bombolles de sabó (2006) i del drama La galera siciliana (2016).
D'altra banda, fou columnista en mitjans de comunicació escrits de Mallorca i Catalunya, alhora que col·laborà en ràdio i televisió. De fet, feu adaptacions d'obres literàries per a teatre, ràdio i televisió, com les de L'hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver, i de La mandràgora, de Maquiavel, a més del reportatge Miró i Mallorca (1984). També fou membre del consell de redacció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca i, especialista en art, director de la Gran Enciclopèdia de la pintura i l'escultura a les Balears (1996-98) —el seu interès per les arts plàstiques també es reflectí en L'art i la vasa (2009)—. El 2007 fou guardonat amb el premi 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear (OCB) i el 2023 amb el premi a la trajectòria del festival Tiana Negra.