Ha mort als 88 anys Immanuel Wallerstein, un sociòleg nord-americà que es va fer famós, sobretot, per la seva teorització del sistema-món en l'obra El moderno sistema mundial, un conjunt de quatre volums en que analitzava l'evolució del capitalisme i ho relacionava amb la globalització i les desigualtats mundials. Les seves tesis van convertir-se en un referent per a economistes i sociòlegs d'esquerres i van ser molt criticades pels científics socials liberals i conservadors. Era un dels pensadors emblemàtics del moviment antiglobalització.

Wallerstein va començar la seva carrera professional com a africanista, en temps de les independències africanes. Arran d'aquesta experiència va interessar-se molt per l'antropologia i va començar a mostrar-se crític envers les tesis marxistes. Com a professor de la universitat de Columbia, va veure's molt influït per la revolta juvenil de 1968 (assegurava, per exemple, seguir Franz Fanon). Però aviat va deduir que no es podia estudiar el continent africà sense relacionar-lo amb l'economia global (en la línia del que establia la teoria de la dependència) i els seus estudis van anar girant cada cop més cap a l'estudi de les relacions polítiques i econòmiques. Denunciava que el capitalisme havia empobrit bona part de la població mundial (va ser un dels grans teoritzadors de les relacions centre-perifèria). Va col·laborar amb economistes neomarxistes com Samir Amin. 

Wallerstein també havia fet notables reflexions sobre la qüestió identitària. Un llibre seu, escrit amb Etienne Balibar, Raza, nación, clase: las identidades ambiguas, va revolucionar el pensament sobre el tema a finals del segle XX.

Wallerstein va passar pels millors centres d'estudis europeus i nord-americans. Però va ser molt més que un acadèmic. Era un activista en favor del canvi social i havia participat en el World Social Forum i en moltes altres activitats anticapitalistes.

Hi ha poques obres de Wallerstein traduïdes al català (només comptem amb L'universalisme europeu: la retòrica del poder i Utopística: les opcions històriques del segle XXI), però el millor de la seva producció (com Raza, nación, clase o El moderno sistema mundial) està traduït al castellà.