John Mayall, pioner del blues britànic, ha mort als 90 anys a la seva residència de Califòrnia (EUA), segons ha comunicat la seva família a les xarxes socials. "Amb el cor encongit donem la notícia que John Mayall ha mort en pau a casa seva, envoltat dels seus éssers estimats", ha transmès la seva família a través d'un missatge a Instagram, encara que l'artista va morir dilluns passat. Mayall va ser un dels pares del blues britànic, i el seu llegat artístic està compost per una discografia que conté més de quarantena d'àlbums, així com una vintena de discos en directe.
Segons s'explica en el comunicat, el seu entorn explica que el reconegut artista, que va arribar a tocar en els seus anys àlgids amb llegendes del rock com Eric Clapton, Peter Green, Jack Bruce, John McVie i alguns dels membres de Fleetwood Mac, patia greus problemes de salut des de feia temps. El seu progressiu deteriorament físic el va obligar a abandonar la seva èpica carrera de gires musicals diversos anys enrere. "Ha arribat la pau a un dels guerrers més grans de la carretera d'aquest món; John Mayall ens va donar 90 anys d'incansables esforços per educar, inspirar i entretenir", ha afegit la família.
Nascut a Macclesfield (Chesire, Regne Unit) el 1933, John Mayall va créixer a Cheadle Hulme. Era fill de Murray Mayall, guitarrista i entusiasta del jazz, i des de molt jove es va sentir atret pels sons dels músics de blues americans, com Lead Belly, Albert Ammons, Pinetop Smith i Eddie Lang, i va aprendre a tocar el piano, la guitarra i l'harmònica. El 1955 va fundar el seu primer grup, The Powerhouse Four, i posteriorment la seva més famosa banda, The Bluesbreakers, en la qual va comptar amb la col·laboració de guitarristes com Eric Clapton, Peter Green i Mick Taylor. The Bluesbreakers va aconseguir fer magnífics discos en la dècada dels 60, així com el famós àlbum Bluesbreakers, a la portada del qual apareix Clapton fullejant un exemplar del còmic Beano, encara que la seva banda va ser l'ànima de diverses formacions posteriors.
Després de la sortida de Clapton per formar el trio de blues-rock Cream, Mayall buscaria un nou guitarrista, Peter Green. Després de gravar amb Green el disc A hard road, aquest marxa per formar Fleetwood Mac. En paraules del mateix Mayall: "Un dia teníem un concert i no teníem guitarrista, llavors va aparèixer Mick Taylor". Mayall va quedar gratament impressionat amb el jove guitarrista i li va oferir el lloc de guitarra a la seva banda. Ell i Taylor gravarien junts el llegendari Crusade, on Taylor brilla amb llum pròpia, i el 1969, el psicodèlic Bare Wires. Taylor se n'aniria després a substituir Brian Jones als Rolling Stones. A partir de 1969, el britànic va començar a gravar discos sota el seu propi nom, encara que ocasionalment va seguir agregant el "and The Bluesbreakers" per als seus músics de suport, en discos i actuacions. Va ser el 2008 quan la banda va deixar definitivament d'existir, envoltant-se Mayall d'altres músics.
Estava previst que l'octubre d'aquest any, aquest artista conegut com "El padrí del blues britànic" i que va marcar un abans i un després també en el jazz internacional fos inclòs al Saló de la Fama del rock & roll, ubicat a Cleveland (Ohio, EUA), després d'haver rebut en vida dues nominacions als premis Grammy i haver estat nomenat cavaller de l'Imperi Britànic, condecoració que comparteix amb altres figures icòniques com Els Beatles i que constitueix un dels reconeixements més importants en el terreny musical al Regne Unit.