“Mai ningú malparla d’ell: això, en aquest país, és excepcional“, van ser les paraules, entre molts altres elogis, que Borja de Riquer va dedicar al seu col·lega de gremi i amic de la infància, l'historiador Josep M. Salrach, durant l'acte d'homenatge que el passat mes de gener l’Institut d’Estudis Catalans va dedicar a qui va ser un dels grans referents de la història medieval, tant catalana com europea. Avui, Salrach, tal com ha avançat el web cultural Lletraferit, ha mort a Barcelona a 80 anys, víctima d'un càncer. Actiu fins a l'últim moment, el darrer acte a què va assistir, i del qual va participar, va ser, justament, la presentació del llibre col·lectiu La memòria dels catalans, dirigida pel mateix Borja de Riquer, el passat 8 d'abril al CCCB. Un acte en què va prendre la paraula per parlar sobre la mitificació en la història. De fet, aquells que el van poder gaudir a les seves classes o en algunes de les moltes conferències que va oferir al llarg dels anys, al llarg de tot el país, sempre van destacar la gran capacitat com a divulgador i comunicador.

La Història mai no s'acaba

Eminència en els estudis de la formació de la nació catalana al voltant de l'any 1.000, Josep M. Salrach es va llicenciar en Història l'any 1969 i doctorat el 1974 a la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor d’història medieval fins al 1993. Aquell mateix curs es va incorporar a la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir docència fins a la seva jubilació, moment en què va passar a ser professor emèrit d’aquesta mateixa universitat fins al 2017. En l'àmbit editorial, Salrach va dirigir obres col·lectives, com la Història de Catalunya (6 v.) (1978-79) i la Història Universal (10 v.) (1980-83) de Salvat Editors. Més important encara, va ser autor de diversos llibres d'història medieval, com Justícia i poder a Catalunya abans de l'any mil (2013), i d'obres de síntesi que reflecteixen els interessos de la seva recerca els últims anys, com La fam al món (2009).

Pwrò si va haver una empresa que va acompanyar la trajectòria de Josep M. Salrach va ser la de donar continuïtat a la feina dels seus mestres medievalistes com va ser el cas de Ramon d'Abadal, impulsor de Catalunya carolíngia, obra referencial a la qual Salrach va dedicar anys ampliant-la i completant-la, juntament amb el seu col·lega Gaspar Feliu. "Voldria acabar-la, però no podré", es lamentava en una entrevista recentment publicada pel diari ARA. "La feina ha anat passant d'una generació a l’altra: un segle per publicar tots els documents catalans anteriors a l'any 1000. Catalunya en té molts, i n’aniran apareixent més, sobretot als arxius de protocols notarials".