El músic Josep Maria Llongueras, 'Llongue', cantant de La Madam ha mort aquest dissabte a la matinada a Bellver de Cinca (Aragó), on feia uns anys que s'havia instal·lat a viure. El músic, originari de Sabadell, va enregistrar tres LP's i dos maxi singles amb La Madam, el grup amb qui a finals dels 80 i principis dels 90, juntament amb altres bandes, "va engegar allò que es va acabar dient rock català", segons explica el segell Microscopi. En solitari va publicar set discos que definia com a "eclèctics". "La ironia, el sarcasme o el fals romanticisme han estat els trets predominants en les seves cançons", explica la discogràfica. L'enterrament serà aquest diumenge a Bellver de Cinca i, pròximament, es farà un homenatge a Sabadell.
El 1987, a Sabadell, va sorgir La Madam amb membres provinents de diverses bandes locals que encara no havien fet el seu debut discogràfic. La identitat del grup es definia pel duet d'Aleix Creus i en Llongue. Van presentar el seu primer àlbum, "Sense pressa" (Picap, 1987), i l'EP "Creus que és una bona idea?" (PDI, 1988). L'apogeu creatiu del quartet es va assolir amb l'àlbum "Micos i mones" (Discmedi, 1989).
A partir d'aquell moment, la relació entre els dos principals compositors i lletristes es va tornar més tensa. El seu darrer treball va ser "1991" (Discmedi, 1991), el qual en realitat consistia en dos àlbums diferents, ja que la línia creativa de Creus ja no tenia res a veure amb la de Llongue. El 1992, el grup va decidir separar-se, i Creus va llançar un àlbum en castellà sota el nom de "Mucho Gusto". Desafortunadament, el 1996, el bateria Eliseu Fornells va perdre la vida en un accident domèstic.
Després de la dissolució de La Madam, Llongue va emprendre una carrera en solitari, mantenint l'estil que ja li era conegut. Va ser un dels primers membres d'un dels grups del denominat "rock català". La seva primera obra va ser un àlbum titulat "Balades i vetllades" (Discmedi, 1992), en el qual va incloure cançons de l'època de La Madam que no havien tingut lloc en el grup. Posteriorment, va presentar tres àlbums més: "La bèstia" (Papa Music, 1995), "Marilú" (Papa Music, 1997) i "Jocs prohibits" (Nat Team Media, 2006). Durant aquest temps, també va enregistrar i produir discos per a altres grups i cantants. Les seves últimes obres van ser "Els meus amics", "El mestre ha estat a casa" i "L'hora viscuda".