El món de la cultura ha perdut a l’escriptor, historiador, divulgador i periodista manresà Josep Tomàs Cabot, que ha mort aquest dissabte als 94 anys, segons ha destacat al Regió 7, mitjà del que havia estat col·laborador, i ha confirmat l'Associació Memòria i Història de Manresa en un comunicat. Cabot era un erudit, “un savi, un referent de les lletres i de la cultura en majúscules de la ciutat”, com l’ha definit l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, que ha lamentat la pèrdua del degà de les lletres de la Catalunya Central.

Nascut a Manresa el 27 d’agost de 1930, Tomàs Cabot era llicenciat en medicina, carrera que va iniciar l’any 1947, tot i que no va exercir mai. També va llicenciar-se en Història Moderna i Contemporània, i era doctor en Filologia Hispànica i Filosofia i Lletres. El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha recordat que en 2019 li va concedir el Premi d'Honor de la Demarcació Catalunya Central del col·legi, "per una vida dedicada a les lletres". Tomàs Cabot tenia una extensa formació divulgativa i va desenvolupar una prolífica trajectòria vinculada a la història, al periodisme, a la ciència, a la literatura i a la cultura en general.  Tomàs Cabot va ser director de la revista 'Historia y vida' (1991-1997), professor d’Història d’Espanya Moderna i Contemporània als Cursos d’Estudis Hispànics per a estrangers de la Universitat de Barcelona (1974 -1992), va escriure nombrosos articles per Enciclopèdia Catalana (amb la signatura JTC) i va col·laborar en diversos mitjans de comunicació, com la Revista Bages, la Gazeta de Manresa, la revista Destino, La Vanguardia, El Correo Catalán, la revista Índice i Cuadernos para el Diálogo, així com pel Regió 7.

Tomàs Cabot deixa un llegat  d'una trentena d’obres, entre llibres de divulgació de la ciència (El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006); novel·les com El piquete (1960), premi Sésamo; La reducción (1963), Bona nit, senyor hoste! (1985), Giravolt dels dies (1986), L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista al premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), finalista al premi Ramon Llull; Deu visites al company absent (1997), Adéu, Bakunin (1998), Els miralls de Schubert (2001), El joc de l’urani (2003), La cadena (2002), Escamot d’afusellament (2004), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i El capot del tsar (2010). També és autor de l’obra de teatre La petita pàtria de cadascú (2003) i del recull d’articles Retorn a casa, dotze anys d’articles a Regió7 (1999-2010).

Tal com recorda el portal de memòria i història de Manresa, l’any 2010 Edicions Albí -editora de molts dels seus llibres- va publicar La Feina feta. Memòries professionals, on Tomàs Cabot hi ha deixat escrit el testimoniatge de tots els seus treballs. I l’any 2018 la mateixa editorial va recollir tota la seva narrativa en 5 volums, amb el títol Josep Tomàs Cabot. Narrativa catalana completa.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!