La reconeguda actriu britànica Maggie Smith, coneguda pels seus papers a les pel·lícules de Harry Potter i la sèrie Downton Abbey, ha mort als 89 anys, segons ha informat la seva família. A través d'un comunicat, els seus fills Toby Stephens i Chris Larkin han dit: "És amb molta tristesa que hem d'anunciar la mort de Dame Maggie Smith. Va morir tranquil·lament a l'hospital d'aquest matí, divendres 27 de setembre. Una persona intensament privada, al final va estar amb els amics i la família. Deixa dos fills i cinc nets que es veuen devastats per la pèrdua de la seva extraordinària mare i àvia." Smith deixa un llegat artístic de més de 70 anys en teatre, cinema i televisió pel qual va rebre desenes de reconeixements, incloent-hi el nomenament com a "dama" per part de la reina Isabel II l'any 1990, en agraïment per la contribució a la cultura del país.
Les reaccions a la seva mort no s'han fet esperar. El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha definit Smith com un "tresor nacional" i ha lloat el seu llegat artístic, que ha assegurat que perdurarà durant generacions. L'actor Hugh Bonneville, que va compartir pantalla amb Smith a Downton Abbey, l'ha recordat com una "llegenda de la seva generació". "Qualsevol que compartís una escena amb la Maggie donarà fe de la seva aguda mirada, el seu agut enginy i el seu talent formidable", ha dit en declaracions a la BBC. L'actor Ruper Grint, que dona vida a Ron Weasley a la saga Harry Potter, no ha publicat cap missatge, però ha tingut un petit tribut cap a Smith canviant la fotografia del seu perfil d'Instagram per una on surt acompanyat d'ella.
Un llegat de més de 70 anys en escenaris i cinemes
La severitat de la professora Minerva McGonagall cap a Harry Potter i els seus amics a l'escola Hogwarts i la sarcàstica comtessa vídua Violet Crawley a Downton Abbey, la van convertir en una figura reconeguda mundialment, però Smith va començar la seva carrera a la dècada de 1950 al teatre Oxford Playhouse, i amb 22 anys va fer el seu debut a Broadway amb New Faces. Smith va actuar en múltiples obres de teatre al llarg de les següents dècades, en què va treballar per a dues grans companyies de renom com són la National Theatre Company i la Royal Shakespeare Company, i es va establir com una de les més destacades actrius de teatre al costat de Judi Dench. La seva última aparició als escenaris va ser el 2019, quan va interpretar el monòleg de l'obra A German Life al Teatre Bridge de Londres.
Amb el seu primer paper destacat en una pel·lícula, el 1958, al thriller Nowhere to Go, va rebre la primera nominació a un Premi BAFTA com a millor actriu de repartiment. La seva prolífica carrera a la pantalla gran es va estendre durant dècades, havent actuat gairebé fins a últim moment, i li va merèixer desenes de reconeixements. Els seus papers de cinema més guardonats van ser com a Jean Brodie a Los mejores años de Miss Brodie (1969), pel qual va guanyar el primer Oscar i el primer BAFTA; com a Diana Barrie a la comèdia California Suite (1978), amb el qual va emportar-se el seu primer Globus d'Or i el segon Oscar; i com a Charlotte Bartlett a la pel·lícula Una habitació amb vista (1985) que també li va fer guanyar un Globus d'Or i un BAFTA.
Amb tot, al llarg de la seva carrera va estar nominada 18 vegades als premis de cinema britànic, que també es va endur per A Private Function (1985), The Lonely Passion of Judith Hearne (1989) i Tea with Mussolini (2000), a més de rebre dos premis honorífics. Als Oscars també va rebre quatre nominacions més per les cintes Otelo (1965), Viatges amb la meva tia (1972), Una habitació amb vista (1986) i Gosford Park (2001). Durant els anys 2010, Downton Abbey també la va convertir any rere any en candidata als Emmy, que va guanyar tres vegades, i als Premis del Sindicat d'Actors (SAG), que es va endur en quatre ocasions.