El talent, la humilitat i l'enginy de Marcos Mundstock, un dels fundadors de l'emblemàtic grup humorístic Les Luthiers, han donat aquest una vegada més la volta al món cultural, però aquesta vegada envoltats de la tristesa que deixa la seva mort, la d'un geni de veu rotunda.

"Després de més d'un any de bregar amb un problema de salut que es va tornar irreversible, Marcos, el nostre company i amic, finalment va partir". Amb aquestes sentides paraules, els actuals integrants del conjunt argentí, fundat el 1967, han donat l'últim adeu al seu company, que exercia com a narrador, actor i guionista.

La mort de Mundstock, als 77 anys al seu domicili de la ciutat de Vicente López, propera a Buenos Aires, segons han confirmat a Efe fonts del seu entorn, es produeix menys d'un lustre després de l'igualment plorada desaparició de Daniel Rabinovich, amb qui va crear Les Luthiers al costat del també mort Gerardo Masana (1937-1973) i Jorge Maronna, encara membre actiu del grup.

Una malaltia que el va allunyar dels escenaris

Va ser el febrer de l'any passat quan el polifacètic artista, nascut a Santa Fe el 1942, es va veure obligat a no participar d'una llavors imminent gira per Espanya, a fi de realitzar un "tractament mèdic impostergable", segons es va explicar.

El seu paper, que ja no va tornar a representar per la llarga malaltia que va haver d'enfrontar, i que no es va revelar, va quedar a càrrec de l'actor i director de teatre Roberto Antier, substitut de Les Luthiers des de fa un lustre.

Tampoc no va poder acudir al Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, realitzat a finals de març de 2019 a la ciutat argentina de Còrdova, però per a la posteritat va quedar l'enginyós, divertit i genial vídeo que va gravar per a l'ocasió i amb què, una vegada més, va aconseguir despertar les rialles de centenars de persones gràcies als seus jocs de paraules i la seva potent veu.

La seva mort arriba en un moment marcat pel confinament social que regeix a l'Argentina per la pandèmia del coronavirus, per la qual cosa de moment es descarta un comiat públic.

Dol al món de la cultura

 

En conèixer-se la mort de Mundstock, poc van tardar a esclatar les xarxes socials de frases de condolences i admiració cap a un home que si bé havia abandonat la carrera d'Enginyeria el tercer any, el destí va voler que, en el cor universitari conegués els seus futurs companys de Les Luthiers, amb qui va fer història.

"Va ser un artista enginyós amb les paraules en llengua espanyola, d'humor ràpid, una figura estimada i respectada a tot el món. No hi havia guió que se li resistís. La seva manera d'abordar un text, de fer pensar i fer riure alhora, hilarant i eclèctic com pocs, un dels integrants més poderosos dels ja poderosos Les Luthiers", ha publicat el Ministeri de Cultura de l'Argentina en la seva pàgina web.

Cultura ha recalcat que "en aquests temps difícils", les "memòries del riure" i "els records de l'alegria compartida" generen un sentiment de profund agraïment cap a Mundstock.

"Vostès pensaran, com jo, que Marcos Mundstock és un dels grans artistes de la nostra història. Vull dir-los que era millor persona encara. Un ésser de llum", ha escrit a Twitter el director de cinema argentí Juan José Campanella, qui ha agraït al mort artista els "tants minuts de felicitat" que deixa la seva carrera.

La seva pel·lícula "El cuento de las comadrejas", estrenada el 2019, havia tingut a Mundstock entre el repartiment, en el que va ser l'últim dels diversos films en què va participar com a actor.

L'admirat 'lutier', que prové d'una família jueva de l'est d'Europa i va tenir una filla, també va treballar durant anys com a locutor de ràdio, va participar de programes de televisió, va fer doblatge en cinema i va ser redactor publicitari.

L'escriptor Eduardo Sacheri, coguionista al costat de Campanella de l'oscaritzada "El secreto de sus ojos", ha estat un altre dels populars rostres que van mostrar la seva pena per la defunció.

"No solc fer pública la meva tristesa per la mort de persones que he admirat. Però vagi el meu respecte, renovat cada dia, per gent com Marcos Mundstock i Daniel Rabinovich. És enorme l'empremta feliç que van deixar en mi", ha recalcat el novel·lista.

El literat espanyol Fernando Aramburu, popular per la seva novel·la "Pàtria" reconeix que "a poca gent ha admirat" tant com als dos morts fundadors de Les Luthiers, i l'actor hispà argentí Juan Diego Botto ho ha definit com un "home savi, humil i genial", a qui mostra una "infinita gratitud".

Una vida fent riure

L'humor blanc i intel·ligent de Les Luthiers -batejats així per l'ús d'insòlits instruments fabricats per ells mateixos-, porta recorrent els escenaris de mig món des que va iniciar el seu camí fa més de 50 anys.

Després de conèixer-se a mitjans de la dècada de 1960 en el cor de la Facultat d'Enginyeria de Buenos Aires, i començar juntament amb més persones a fer espectacles amb el nom d'I Musicisti; Masana, Mundstock, Rabinovich i Maronna van decidir abandonar el grup i fundar Les Luthiers el setembre de 1967.

El 1969, es van incorporar Carlos Núñez Cortés i Carlos López Puccio, considerats també membres històrics d'un conjunt que es va fer popular per combinar paròdies de gèneres musicals clàssics i populars amb escenes teatrals humorístiques, embastades amb les lletres, músiques i arranjaments creats per ells mateixos.

Mundstock va ser potser el seu integrant menys musical, però per sempre van quedar la seva veu de sota i el seu elegant port, que li van portar a ser el narrador dels espectacles, i els seus dots per escriure i interpretar textos humorístics, entre ells les històries de Johann Sebastian Mastropiero, personatge que va crear en els seus temps d'universitat.

El talent del conjunt ha aconseguit multitud de premis, entre ells, el 2017, el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats, el màxim guardó que es lliura a Espanya.

L'actual formació està integrada per Maronna, López Puccio, Antier, Martín O'Connor, Horacio Turano i Tomás Mayer-Wolf, que avui han despullat la seva ànima en acomiadar-se del seu amic: "Ens quedaran tantes coses de Marcos, que fins i tot enmig de la tristesa i el dolor que estem vivint, no podem deixar d'agrair a la vida, i de sentir-nos privilegiats d'haver recorregut amb ell tot aquest tram del camí".