La cantant i actriu britànica Marianne Faithfull, ha mort a 78 anys a Londres, ha anunciat un portaveu la nit d'aquest dijous 30 de gener. "És amb una profunda tristesa que anunciem la mort de la cantant, compositora i actriu Marianne Faithfull. Ha mort avui tranquil·lament a Londres, en companyia de la seva família. La trobarem molt a faltar", ha indicat el portaveu.

Faithfull va encarnar el rock'n'roll des del Swinging London fins a l'escena punk novaiorquesa en una llarga trajectòria que va tenir els seus ascensos i caigudes. La seva veu, fina i clara a As tears go by (1964) capaç de traspuar a l'entonació més greu a Broken English (1979), és una de les declinacions més personals i intransferibles, colpidores i corprenedores, de la història del rock.

La filla de l'espia i la musa dels Stones

Nascuda a Londres el 29 de desembre del 1946, de pare espia i mare austrohongaresa descendent del baró Von Sacher Masoch, Faithfull havia sobreviscut a sobredosis de drogues i suïcidis, a la vida al carrer, l'alcohol, el càncer i fins i tot el coronavirus, que la va obligar a passar tres setmanes hospitalitzada a Londres.

Sempre associada a Mick Jagger, amb qui va compartir la seva vida i aventures a finals dels anys 60, tenia tan sols 17 anys quan Faithfull es va convertir en una estrella revelació el 1964 amb As Tears Go By, el seu primer single. L'havia descobert pocs mesos abans el productor dels Rolling Stones mentre cantava balades en un pub. Va ser aquest que la va introduir a l'icònic tàndem format Mick Jagger i Keith Richards. Els líders dels Rolling Stones van escriure per a ella As Tears Go By, la primera cançó que van escriure junts. Ella era extremadament jove, però la seva veu ressonava estremidora. Així va ser al llarg de tota la seva trajectòria.

Després de l'auge va venir la caiguda i una llarga addicció a l'heroïna que va aconseguir superar a finals de la dècada dels 70. Final i inici d'una etapa va quedar rubricada en un disc tan essencial com Broken English. Des d'aleshores brillaria com una de les veus femenines més personals i fonamentals en la història del rock, reclamada i reivindicada per Leonard Cohen, Bob Dylan, PJ Harvey o Nick Cave entre d'altres. "Obra mestra del final de la seva carrera", així va qualificar la revista Rolling Stone el seu últim àlbum d'estudi de 2018, Negative Capability