El novel·lista, assagista i polític peruà-espanyol Mario Vargas Llosa ha mort aquest diumenge a 89 anys a casa seva de Lima, on residia des del 2022, després d'un llarg periple que el va portar a viure a Europa des de la dècada del 1990, han informat els seus fills a través de les xarxes socials. "Amb un profund dolor, fem públic que el nostre pare, Mario Vargas Llosa, ha mort avui a Lima, envoltat de la seva família i en pau", ha escrit el seu fill Álvaro Vargas Llosa al compte de la xarxa social X. En el missatge, també replicat per la seva filla Morgana Vargas Llosa, els fills de l'autor han subratllat que han fet pública la mort del seu pare "envoltat de la seva família i en pau". "La seva partida entristirà els seus parents, els seus amics i els seus lectors d'arreu del món, però esperem que trobin consol, com nosaltres, en el fet que va gaudir d'una vida llarga, múltiple i fructífera, i deixa darrere seu una obra que li sobreviurà", diu el missatge.
La família ha indicat que, en les pròximes hores i dies, actuaran "seguint les seves instruccions", que inclouen evitar "qualsevol cerimònia pública". "La nostra mare, els nostres fills i nosaltres desitgem comptar amb la intimitat necessària per acomiadar-nos-en en un entorn familiar i amb els amics més pròxims. Les seves despulles, com ell desitjava, seran incinerades", expressa el comunicat.
Un referent de les lletres llatinoamericanes
Vargas Llosa va néixer el 28 de març del 1936 a la ciutat peruana d'Arequipa, fill d'una família de classe mitjana. Com que els seus pares s'acabaven de separar, es va criar els primers anys de vida a Bolívia, on el seu avi era cònsol. Més endavant va tornar al Perú, on va estudiar al col·legi militar Leoncio Prado de Lima. La disciplina fèrria d'aquella institució la va recollir al llibre La ciudad y los perros, obra que va ser titllada de comunista. També va influir en la seva futura obra literària la mala relació que va tenir amb el seu pare, que es va començar a ressentir ja en aquesta època.
L'escriptor es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat Nacional Mayor de San Marcos. L'any 1955, a 19 anys, es va casar amb la seva tieta política, Julia Urquidi, que era deu anys més gran que ell i de qui es va divorciar l'any 1964. Poc després de llicenciar-se, Vargas Llosa va viatjar a Espanya amb una beca per a cursos de postgrau a la Universitat Complutense de Madrid, on es va doctorar anys després amb una tesi sobre Gabriel García Márquez. Posteriorment, Vargas Llosa va acabar enemistat amb García Márquez, després de donar-li un cop de puny. Els motius de l'agressió mai no van ser aclarits, per un pacte entre tots dos, però una hipòtesi és que García Márquez hauria aconsellat a la dona de Vargas Llosa que se'n separés després d'una suposada infidelitat del peruà.
De Madrid es va traslladar a París l'any 1960, des d'on va treballar com a periodista i va acabar la seva primera novel·la només tres anys després. En aquesta època arriba el seu segon matrimoni. Es va casar amb la seva cosina Patrícia Llosa, amb qui va tenir els seus tres fills. Van estar casats molts anys, fins que el 2016 es van separar i ell va començar una relació amb l'exmodel i aristòcrata espanyola d'origen filipí Isabel Preysler, que va durar fins al 2022.
Retorn a Lima
Vargas Llosa havia tornat a instal·lar-se el 2022 al seu apartament de Lima, situat al barri bohemi de Barranco, amb vistes al Pacífic. Allà va reprendre la convivència amb la seva esposa, Patricia Llosa, i els passejos pels carrers de la seva estimada ciutat adoptiva. Durant aquestes caminades per la capital peruana, va visitar el novembre passat l'espai on antigament es trobava el bar La Catedral, lloc que va inspirar una de les seves novel·les més reconegudes, Conversación en La Catedral (1969), considerada una obra mestra de la literatura hispanoamericana.
Nobel de Literatura el 2010
Autor de novel·les aclamades com la citada La ciudad y los perros (1963), La casa verde (1966), Pantaleón y las visitadoras (1973), Lituma en los Andes (1993) o La fiesta del Chivo (2000) va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2010 per la seva "cartografia de les estructures del poder i les seves imatges contundents de la resistència, la rebel·lió i la derrota de l’individu". El 1994 havia rebut el premi Cervantes, el guardó més prestigiós de les lletres espanyoles. L’any 2023 es va convertir en el primer escriptor en llengua espanyola a ingressar a l’Acadèmia Francesa, on en el seu discurs va declarar que gràcies a França, país on va començar a escriure algunes de les seves obres més destacades, va descobrir "una altra Amèrica Llatina".
Una vida lligada a la política
Vargas Llosa va estar lligat a la política del seu país natal. L'any 1990 es va presentar a les eleccions al capdavant de la coalició conservadora Front Democràtic (FREDEMO), però va perdre els comicis a la segona volta contra la candidatura d'Alberto Fujimori. Tanmateix, no va ser actiu políticament només al Perú. Els anys que va viure a Espanya també es va vincular a la política espanyola. Per exemple, va donar suport a UPyD i va mantenir una posició molt bel·ligerant contra el moviment independentista català, esdevenint una icona de l'espanyolisme durant el procés. Si bé els últims anys de la seva vida Vargas Llosa estava ancorat en posicions liberals de dretes, anteriorment havia estat un ferm defensor de les polítiques d'esquerres. El 2008 ja havia signat el Manifiesto por la lengua común, contra la presumpta discriminació del castellà a Catalunya. El 2011, el rei Joan Carles I el va nomenar primer Marquès de Vargas Llosa.