L'actriu Marisa Paredes, una de les grans intèrprets espanyoles dels darrers anys, ha mort als 78 anys. L'Acadèmia de Cine, institució de la qual va ser presidenta, ha informat aquest dimarts de la seva defunció. Paredes va tenir una llarga i prolífica carrera que li va merèixer el Goya d'Honor el 2018, l'únic que té, malgrat haver optat al guardó en dues ocasions més, per Cara de acelga l'any 1988 i per La flor de mi secreto l'any 1996, aquesta última dirigida per Pedro Almodóvar i que per a molts és la seva millor interpretació. I és que l'actriu madrilenya va fer-se molt coneguda entre el públic i en el panorama internacional per treballar amb el director manxec, participant també en altres films com Entre tinieblas (1983) o Tacones lejanos (1991).
Però Marisa Paredes va ser molt més que una noia Almodóvar, i va treballar amb grans cineastes internacionals i amb alguns dels directors més importants del cinema europeu. Va tenir un petit paper a La vida és bella de Roberto Benigni i va actuar a les ordres d'Arturo Ripstein a Profundo carmesí o El coronel no tiene quien le escriba. També va treballar amb noms com Raoul Ruiz, Amos Gitai o Guillermo del Toro, a El espinazo del diablo, una pel·lícula de terror dramàtic i gòtic ambientada en la Guerra Civil espanyola. La seva enorme trajectòria queda avalada per nombrosos premis, que van anar reconeixent la seva petjada al llarg de la seva vida: el Premi Nacional de Cinematografia, la Medalla d'Or al Mèrit a les Belles Arts, la Gran Medalla Vermeil de la Vila de París, el Fotograma de Plata —en sis ocasions—, el Premi d'Honor al Festival de Cinema d'Astorga i el Premi Goya d'Honor, són només alguns dels molts guardons que va rebre.
Marisa Paredes, una actriu compromesa
Paredes va néixer a Madrid el 1946. Va iniciar els estudis al Conservatori i a l'Escola d'Art Dramàtic, i va debutar en el cinema amb les pel·lícules Esta noche tampoco (José Osuna) i 091 Policía al habla (José María Forqué). Poc després ja va debutar al teatre, tasca que va desenvolupar també fora del territori espanyol i que l'ha acompanyat durant tota la seva trajectòria professional. No en va és considerada una de les actrius més importants de la seva generació, arribant a actuar en més de 75 pel·lícules, més de 80 ficcions televisives i 15 obres de teatre.
Però més enllà de la seva gran tasca interpretativa, l'actriu sempre va mostrar una personalitat aclaparadora i un gran compromís social i polític, motiu pel qual va acceptar la presidència de l'Acadèmia de Cine durant alguns dels moments més durs de la història del cinema espanyol contemporani, com la guerra de l'Iraq i la massiva resposta del "No a la guerra" de gran part de la ciutadania. En aquest sentit, va ser sota el seu lideratge que Animalario va presentar la mítica gala dels Goya 2003 en què es va criticar obertament el govern de José María Aznar per haver entrat en el conflicte bèl·lic.
De fet, ella mateixa va parlar-ne al seu discurs. "Aquesta no és una nit tensa, sinó lliure; no s'ha de tenir por de la cultura ni de l'entreteniment, ni de la llibertat d'expressió, ni molt menys de la sàtira o de l'humor", va dir, "se n'ha de tenir molt de la ignorància i del dogmatisme, s'ha de tenir por de la guerra". En els últims anys, també havia alçat la veu a favor de la sanitat pública o de Palestina, i sempre es recordarà el moment en què va recriminar a Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, que hagués assistit a la capella ardent de Concha Velasco, gran companya i amiga, que curiosament va morir fa just un any.
El món cultural i polític reacciona a la mort de Marisa Paredes
La mort de l'actriu no ha deixat indiferent el món cultural, que l'ha homenatjat a través de les xarxes socials, recordant l'enorme buit que deixa en el cinema espanyol i internacional. Al compte d'X, el cineasta J. A. Bayona l'ha etiquetat de "llegenda, una presència immortal del cinema espanyol i més enllà de les seves fronteres; tenia aquesta aura de mite, però també era una dona propera, empàtica i sempre atenta cap a la teva persona", ha destacat el director de La societat de la neu o Lo imposible. Per la seva banda, companyes com Penélope Cruz també han demostrat el seu amor cap a Paredes. "La meva estimada Marisa… Ens deixes massa aviat. T'estimo. Bon viatge", ha escrit la madrilenya en una publicació d'Instagram.
També ha destacat el seu treball el compte del Festival de Cannes, agraint-li tota la seva emoció; Jaume Ripoll, fundador de Filmin; Agustín Almodóvar, productor i germà del director d'Hable con ella, que s'ha mostrat desolat per la notícia; l'actriu Leonor Watling o l'actor Juan Echanove. També institucions com l'Instituto Cervantes.
D'altra banda, diversos representants polítics han lloat el gran treball de Paredes i han reconegut la seva figura. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha valorat que "la seva manera d'interpretar, de viure la vida i explicar-nos-la a la resta van fer de Marisa Paredes una de les actrius més admirades. Recordarem el seu talent, la seva veu, l'elegància ètica i el compromís de qui va encarnar el lloc més alt de la cultura espanyola"; i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha mostrat "desolat per la notícia de la mort de Marisa Paredes, una de les actrius més importants que ha donat el nostre país", tal com ha anunciat al seu perfil d'X. També li ha rendit homenatge virtual Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern espanyol.