L'escriptora Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, Guadalupe, 1937) ha mort als 87 anys en un hospital de Vaucluse, als voltants de Marsella, segons ha anunciat a X l'editorial Impedimenta, el segell espanyol que ha publicat els seus últims llibres. "Amb moltíssima tristesa us anunciem la mort de la nostra estimada Maryse Condé. Deixa enrere una obra absolutament magistral, que ens ha emocionat des de sempre i que ha estat una de les columnes vertebrals de l'editorial," resa la publicació. Condé va ser durant anys candidata a emportar-se el Premi Nobel de Literatura, guardó de l'Acadèmia sueca que no va arribar a aconseguir mai.
Condé és el gran referent de la literatura antillana i autora de més d'una trentena de llibres entre novel·les, assajos, obres de teatre, llibres infantil i una autobiografia. De fet, l'escriptora té una extensa obra en què aborda qüestions com la negritud, l'esclavitud, el colonialisme, el feminisme o la migració, temes que l'han interpel·lat durant tota la seva trajectòria literària i vivencial. Seus són títols com Segu (1984) o Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1986, i editada en català per Tigre de Paper l'any 2021).
Va ser eterna candidata al Nobel de Literatura, i tot i no aconseguir-lo, sí va rebre altres reconeixements literaris. Un d'ells va ser el Nobel alternatiu de Literatura, un premi escollit a través d'un procediment més democràtic que el Premi Nobel, amb un jurat popular format per 32.000 persones de tot el món. El va guanyar l'any 2018, quan ja tenia 81 anys. Abans, però, havia rebut el Premi Nacional de Literatura sobre la Dona i el Premi Anaïs-Ségalas de l'Acadèmia Francesa. L'any 1993 va ser la primera dona en rebre el Premi Putterbaugh, atorgat pels Estats Units a escriptors francòfons.
Maryse Condé va néixer l'any 1937 a Pointe-à-Pitre (Guadalupe), però va estudiar a París i ha viscut a Mali o Nova York. Va presidir el Comitè per la Memòria de l'Esclavitud a França, amb una tasca que va materialitzar-se amb la llei que reconeix l'esclavitud com un crim contra la humanitat, i bona part de la seva obra parla sobre identitat i memòria —individual i col·lectiva—, així com sobre la condició de les dones caribenyes o les relacions complexes entre Àfrica i la diàspora.
En català, l'editorial L'Agulla Daurada ha traduït els títols Travessa del manglar i La migració dels cors (una versió d'Els cims borrascosos a la Sabana de Guadalupe). Les últimes obres de l'autora editades en castellà per Impedimenta són Corazón que ríe, corazón que llora (2019), La vida sin maquillaje (2020), La Deseada (2021), El Evangelio del Nuevo Mundo (2023) i Historia de la mujer caníbal (2024).