El novel·lista i poeta Milan Kundera ha mort aquest dimecres als 94 anys a França, segons ha informat l'emissora pública Ràdio Praga. Des de 1985 no concedia entrevistes, i simplement es limitava a contestar preguntes per escrit. L'autor txec, però amb nacionalitat francesa, va aconseguir que l'any 2020 li atorguessin el premi Franz Kafka. El dramaturg i poeta, que des dels anys 80 escrivia en francès, va aconseguir fama mundial en la segona meitat del segle XX amb obres com La insuportable lleugeresa de l'ésser, La broma i El festí de la insignificança.

L'escriptor va néixer l'1 d'abril de 1929 a Brno, al sud-est de la República Txeca. Va seguir els passos del seu pare, pianista i rector de JAMU. Originalment, va estudiar composició musical, però posteriorment va estudiar cinema i es va centrar en la literatura, que també va ensenyar a les aules. En la dècada de 1960, va començar la seva carrera literària i va expressar la seva admiració per les idees comunistes en la seva obra. Represaliat pel règim comunista a Txecoslovàquia es va exiliar a França el 1975 on vivia amb la seva dona Vera. L'any 1981 va obtenir la nacionalitat francesa el 1981. De fet, va perdre la ciutadania txeca el 1979 i no li va ser retornada fins al 2019. 

Reconeixement a l'obra de Kundera

La primera obra de Milan Kundera va ser La Broma, una sàtira del comunisme estalinista, que ha estat traduïda a 21 idiomes i amb la qual el 1968 va rebre el Premi de la Unió d'Escriptors Txecoslovacs. Kundera la definia com una novel·la d'amor. L'obra tracta d'una broma en un món que ha perdut el sentit de l'humor, estant enquadrada la comèdia privada en el gran espectacle de la política. La vida està en una altra part va ser guardonada amb el Premi Médicis a la millor novel·la estrangera publicada a França. En aquesta obra, cada capítol està narrat de manera diferent: alguns amb narració contínua, una narració onírica, i altra polifònica.​

L'any 1981 Kundera va rebre el premi Commonwealth Award, atorgat pels Estats Units, al conjunt de la seva obra. El mateix any, amb la publicació d'El Riure i l'oblit va recuperar la nacionalitat txecoslovaca. El 1984 va publicar La insuportable lleugeresa de l'ésser, la que es considera la seva obra mestra. El llibre narra la fragilitat del destí d'una persona, destacant com la vida d'una persona no té importància dins de l'etern retorn de Nietzsche, ja que, en un univers infinit, tot es repeteix una vegada i una altra. D'altra banda, la novel·la és considerada com un referent a l'hora d'intentar comprendre la dissidència viscuda a Europa de l'Est durant la Guerra Freda. L'obra va ser portada al cinema pel director estatunidenc Philip Kaufman en 1988.