Susana Maria Alfonso de Aguiar tenia un nom llarg que en la seva faceta artística quedava reduït al de Mísia, com va ser coneguda internacionalment per haver estat una fadista innovadora, amb més de trenta anys de carrera. Susana Maria va néixer a Porto el 1955 i ha mort aquest dissabte a Lisboa a 69 anys, per les complicacions d’un càncer amb el qual convivia des que va ser diagnosticada el 2016. Filla de pare portuguès i mare catalana, que es van separar quan ella tenia 4 anys, va passar temps vivint entre Madrid i Barcelona, on residia la seva "iaia", Lolita Vélez, que havia estat artista d'El Molino. Per aquest motiu parlava (i cantava) català, i aquestes arrels catalanes també van influir en l’elecció del seu nom artístic, inspirat en Maria Zofia Olga Zenajda Godebska, coneguda pel diminutiu polonès de Misia, que va ser musa del pintor català Josep Maria Sert, una figura de qui es va fascinar després de llegir la seva biografia. Mísia reconeixia en una entrevista a Catalunya Ràdio, en un perfecte català, que la seva voluntat era ser enterrada al cementiri de Montjuïc.
Durant els seus primers anys de vida artística, convertida en Mísia, va treballar en un cabaret, va formar part de la movida madrilenya, va fer revista a l'Apolo i va participar també activament en el corrent cultural del moment. Però ja d’adulta, en la seva trentena, va tornar a Portugal per dedicar-se al fado, i ho va fer d’una manera innovadora i original, per això en el seu país va ser reconeguda sobretot per la renovació que va fer d’aquest gènere.
El 1991, Mísia es va estrenar amb el primer àlbum de la quinzena que va publicar, que portava el seu nom, Mísia, i que incloïa cançons escrites per compositors com José Niza o José Carlos Ary dos Santos. Tot i que el gènere pel qual va ser coneguda és el fado, l’artista portuguesa d’arrels catalanes va tenir un repertori que inclou tangos, boleros, havaneres i una barreja de gèneres, sons i tendències musicals. Mísia va cantar en diferents idiomes, des del portuguès al català, el castellà, el francès, napolità, i va versionar amb l’estil fado cançons d’artistes com Amália Rodrigues, Joan Manuel Serrat, Luis Eduardo Aute o Marina Rossell. Precisament va participar el 2007 en el disc de La Marató de TV3 amb una cançó de Serrat, Plou al cor, que ja va incorporar al seu repertori quan cantava a Catalunya. També va col·laborar amb artistes com Maria João Pires, Isabelle Huppert, Maria de Medeiros o Maria Bethânia, amb qui va fer una gira pel Brasil el 1998.
Un altre aspecte destacable de la seva faceta d'artista era la de cantar poesia i altres composicions literàries, va posar veu a lletres de José Saramago, Fernando Pessoa, António Lobo Antunes, Vasco Graça Moura, Sérgio Godinho o Pedro Tamen. Però no només cantava, també va ser actriu de teatre i de cinema, va participar en el documental Passione, dirigit pel nord-americà John Turturro, filmat a Nàpols.
Entre els seus àlbums més rellevants es troba Drama Box, una selecció de tangos, boleros i fados cantats en portuguès i castellà; el seu projecte Lisboarium, un concert acústic de fado tradicional amb textos de grans poetes; el disc Tourist, on va homenatjar grups i artistes tradicionals com Chavela Vargas, Camarón, Dalida o Maria Bethânia. El 2015 va llançar un disc doble, Para Amália, dedicat a qui va ser la seva referència més gran en el fado, Amália Rodrigues, en el qual cantava molts dels seus grans èxits i algunes composicions originals. Un any després va ser diagnosticada amb un càncer, però va seguir amb la carrera musical de forma intermitent i va publicar els àlbums Pura vida (2019) i Animal sentimental (2022).
Mísia ha estat reconeguda no només a Portugal, també a França, Alemanya o l’Argentina, i al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis i distincions, com l'Orde del Mèrit atorgat pel govern portuguès, la medalla Grand Vermeil de la ciutat de París, i va ser nomenada Cavallera de l'Orde de les Arts i les Lletres del govern francès. També va ser guardonada amb els premis Amália Rodrigues (Portugal), Carossone (Itàlia) i un In Honorem a la seva carrera de l'Acadèmia Charles Cros (França).