El director de cinema canadenc Norman Jewison ha mort als 97 anys d'edat en la seva residència de Los Angeles, segons ha informat The Hollywood reporter. La mort s'hauria produït dissabte passat en la seva residència, encara que la notícia s'ha fet pública aquesta setmana després que el seu publicista, Jeff Sanderson, emetés un comunicat. El cineasta és conegut per pel·lícules com Encís de lluna, En la calor de la nit o Jesuscrist Superstar, així com el musical El violinista a la teulada. Els seus llargmetratges van guanyar múltiples premis de l'Acadèmia, per les que Jewison va rebre un Oscar a la trajectòria el 1999. A més, a En la calor de la nit (In the Heat of the Night), protagonitzada per Sidney Poitier i Rod Steiger, va guanyar l'estatueta de Hollywood a la millor pel·lícula el 1967.
Jewison (Toronto, 1926) es va graduar a la Universitat de Toronto, i després de servir a l'Armada durant la Segona Guerra Mundial, en la primera part de la dècada dels 50 es va embarcar en un viatge pel sud dels Estats Units, on es va sensibilitzar amb la desigualtat i el racisme imperant en aquestes zones. Tant va ser així que aquesta experiència sempre ha format part del leitmotiv de la filmografia del realitzador. El seu debut com a director va ser amb Soltero en apuros, al qual van seguir títols com No me mandes flores (1964), The Art of Love (1965) o El rey del juego (1965). Però el seu primer èxit va arribar amb En la calor de la nit el 1967, una pel·lícula a mig camí entre el thriller policíac i el cinema de denúncia protagonitzada per Sidney Poitier i Rod Steiger, i la trama del qual se centra en el racisme estructural.
A començaments dels anys 70 va arribar el seu altre gran èxit. Amb El violinista a la teulada, Jewison es va atrevir a retratar la vida d'un poble jueu a Ucraïna, en plena època tsarista, a tall de musical i amb un excel·lent sentit de l'humor. També durant aquesta dècada va dirigir llargmetratges com la futurista Rollerball (1975), la compromesa Justicia para todos (1979) o el gran musical d'influència hippy Jesucrist Superstar (1973), protagonitzat per Ted Neeley, Carl Anderson o Yvonne Elliman i que es va consagrar en l'imaginari col·lectiu de l'època, així com de les generacions futures. La carrera de Jewison també atresora títols com El cas de Thomas Crown, Encís de lluna (1987), que li va valer a Cher el seu primer Oscar, o Huracán Carter (1999) amb Denzel Washington al capdavant. La seva última pel·lícula va ser La sentència, estrenada el 2003.
Malgrat que Jewison va ser nominat nombroses ocasions en la categoria de millor director als guardons més importants del cinema mundial, mai no va aconseguir emportar-se una estatueta. En total, va competir en la candidatura de millor pel·lícula en quatre ocasions, mentre que com a millor director ho va fer tres. No obstant això, el 1998 va anar guardonat per tota la seva trajectòria amb el Premi en memòria d'Irving Thalberg, guardó que concedeix l'Acadèmia durant la cerimònia dels Premis Oscar i que consisteix en un petit bust del mateix Irving Thalberg. A més, ja el 2004, Norman Jewison va publicar la seva autobiografia, titulada This Terrible Business Has Been Good to Me.