Núria Feliu ha mort als 80 anys d'edat. El 2021 va patir un ictus i unes complicacions mèdiques posteriors que no va aconseguir superar, segons ha informat la seva família. En els darrers anys va continuar, fins que la seva salut li va permetre, participant en totes aquelles col·laboracions que li demanaven.

Mor Núria Feliu, DIRECTE | Catalunya s'acomiada de la cantant

Darreres col·laboracions

Algunes de les últimes van ser cantar amb Els Catarres Souvenirs (2013) o juntament amb el comunicador Òscar Dalmau amb qui va cantar La pols i l'era (2016) mentre es passejaven en moto en un videoclip que formava part del projecte musical comandat per Pau Guillamet (Guillamino) i Oriol de Balanzó. Dos exemples que demostren com Feliu va traspassar totes les fronteres generacionals i va arribar al gran públic de totes les èpoques.

Debuta amb Els Quatre Gats

La cantant barcelonina del barri de Sants ha estat una icona de la cultura catalana. Núria Feliu i Mestres s’inicià des de ben petita en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre ha estat molt arrelada, i també va començar a destacar per les primeres interpretacions com a actriu dramàtica. Posteriorment, va formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. El 1964 va debutar com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores havia actuat amb continuïtat i havia realitzat nombrosos enregistraments discogràfics.

La mateixa Enciclopèdia Catalana ha recollit la seva trajectòria al costat d'altres grans noms de la cultura catalana. "El 1965 publicà els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent, versions catalanes de cançons nord-americanes (menys una), cosa que la convertí en un dels pocs integrants de la Nova Cançó que cantava temes no compostos per ella mateixa. El 1966 començà una fructífera col·laboració amb Tete Montoliu, que culminà amb l’aparició d’un LP enregistrat amb Erich Peter, Billy Brooks i Booker Ervin. El 1997 es publicà un àlbum recopilatori amb el títol Tete Montoliu-Núria Feliu, 1965-1990".

També destacava per ser una gran polifacètica. Referent de la Nova Cançó, però també barrejava estils com el jazz, va interpretar boleros i cuplets, així com també cançons populars catalanes, peces de musicals nord-americans i versions de poetes catalans. Des del 1991 les seves aparicions als escenaris foren esporàdiques, i el gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe. La seva darrera publicació va ser l’any 2016 amb les seves memòries Dies i records d’infantesa i l'any 2020 va rebre el premi Enderrock d’honor a la trajectòria.

Llegat polític

En les seves entrevistes, sempre va destacar per parlar amb un llenguatge clar, directe i sense embuts. En els darrers temps, també va significar-se políticament amb el referèndum de l'1 d'octubre i l'independentisme. Elisenda Paluzie, expresidenta de l'Assemblea, ho recorda a través de Twitter: "Ara fa 13 anys, la Núria Feliu va ser de les poques artistes que ens va acompanyar a la manifestació dels Deu Mil a Brussel·les. És el primer record polític que en tinc. El musical, els seus discs amb en Tete Montoliu a casa dels pares. Gràcies per tant!". 

@epaluzie assemblea
@epaluzie Assemblea

També un altre expresident de l'Assemblea, Jordi Sànchez, ha destacat aquesta vessant: "Gràcies per tota la teva trajectòria als servei de la cultura i del país. Gràcies per ser-hi sempre. Mai vas tenir un no a totes les peticions per sumar la teva veu i la teva persona a les causes de la llengua catalana i la llibertat del país. DEP, estimada Núria Feliu". Precisament, en la Diada de l'11 de setembre del 2020, en un acte independentista organitzat al barri de Sants, també va liderar els parlaments: "No passareu i si passeu, serà damunt d'un clap de cendra. Les nostres vides les prendreu, però no el nostre esperit. Per més que feu, no passareu. I si passeu, quan tots hem deixat de viure, sabreu el que val un poble digne i lliure", va recitar recordant el poema La cançó dels invadits, també conegut com a No passareu d'Apel·les Mestres.

Allau de mostres de condol

Tan bon punt s'ha conegut la trista notícia, les mostres de condol a través de les xarxes socials s'han multiplicat, des d'entitats fins a personatges del món de la cultura, la política, entre d'altres. Destaquen les entitats més representatives de Catalunya, la primera ha estat l'Acadèmia de la Música Catalana que ha escrit: "Des de l’Acadèmia volem expressar el nostre més sincer condol als familiars i amics de la Núria Feliu, veu referent i indispensable de la nostra música i cultura de les darreres dècades. Gràcies per tot i descansa en pau". També des del Departament de Cultura: "Ens ha deixat Núria Feliu, icona indiscutible del nostre país. Artista total, defensora de la cultura popular i figura clau per a la recuperació del patrimoni musical català. Catalunya plora avui la teva pèrdua. El nostre condol a familiars i amics". Plataforma per la Llengua: "Lamentem la mort de la Núria Feliu, figura cabdal de la música en català. Volem expressar el nostre agraïment per la seva implicació en la lluita per la promoció de la nostra llengua, així com el nostre condol a familiars i amics".

Òmnium Cultural: "Avui és un dia molt trist. Et trobarem a faltar, Núria Feliu; actriu i cantant, ambaixadora santsenca i catalana universal. Descansa en pau". La FNEC, Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya: "Ens ha deixat Núria Feliu, un referent nacional de compromís amb la llengua, la música i la llibertat del nostre país. Catalunya et trobarà a faltar. Al cel sia".  En paral·lel, un dels vídeos que més s'està compartint pels usuaris anònims de les xarxes socials, és la participació de la cantant en la mítica sèrie Les Teresines on era la convidada d'honor de les festes de Gràcia en un capítol televisat a TV3 del grup La Cubana.