La poeta Louise Glück, guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2020, ha mort a 80 anys. El traspàs ha sigut confirmat aquest divendres a Associated Press per Jonathan Galassi, el seu editor a Farrar, Straus & Giroux. Ha per càncer a casa seva, a Cambridge (Massachusetts). Va ser la primera poeta nord-americana a rebre el Nobel des de T.S. Eliot l'any 1948, "per la seva característica veu poètica, que amb la seva austera bellesa fa universal l'existència individual" durant la seva trajectòria de més de 60 anys.
Els seus poemes eren breus, d'una pàgina o menys. Influïda per William Shakespeare, la mitologia grega i T.S. Eliot, va qüestionar i descartar els vincles de l'amor i el sexe. Aquesta és la premissa de Mock Orange (taronja falsa) i Summer (estiu), dos dels seus poemes més famosos. Glück va publicar més d'una desena de llibres de poesia, juntament amb assajos i una breu faula en prosa. Tot li inspirava: des dels teixits de Penèlope a l'Odissea fins al complex esportiu Meadowlands, a Nova Jersei.
Glück i el Pulitzer de poesia
L'any 1993, Glück va guanyar el premi Pulitzer de poesia per The Wild Iris (l'iris salvatge) —que inclou un intercanvi entre un jardiner assetjat i una deïtat insensible. Altres títols són The Seven Ages (les set edats), The Triumph of Achilles (la victòria d'Aquiles), Vita Nova i una antologia molt aclamada, Poems 1962-2012. També va guanyar el premi Bollingen l'any 2001 per la seva trajectòria i el Premi Nacional del Llibre el 2014 per Nit fidel i virtuosa. Va ser poeta guardonada als Estats Units el 2003-2004 i va rebre la Medalla Nacional d'Humanitats el 2015 per les seves "dècades de poderosa poesia lírica que desafia tots els intents d'etiquetar-la definitivament".
Més enllà del que havíem dit sobre l'amor i el sexe, se l'ha descrit sovint com una poeta autobiogràfica. La seva feina és coneguda per la seva intensitat emocional i per recórrer amb freqüència a la mitologia o imatges de la naturalesa per meditar sobre experiències personals i la vida moderna. Temàticament, els seus poemes han tractat aspectes com el trauma i el desig —amb les seves franques expressions de tristesa i aïllament. Els jutges del Nobel van elogiar "la seva característica veu poètica, que amb la seva austera bellesa fa universal l'existència individual".