El cantautor, compositor i gestor cultural Ramon Muntaner ha mort als 71 anys. La veu poètica de la Nova Cançó i compositor del famós tema "La plaça del Diamant", que va musicar la pel·lícula que rep aquest mateix nom, basada en la novel·la de l'escriptora Mercè Rodoreda. És autor de nou discos enregistrats, trenta músiques per a teatre, quatre curtmetratges, quatre llargmetratges i setze programes i sèries de televisió. També ha estat el director de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) a Catalunya i Balears des de 1996.
Nascut a Cornellà de Llobregat l'any 1950, va estudiar solfeig, piano i guitarra i va cursar estudis de Psicologia a la Universitat de Barcelona. Després de diversos anys de col·laboració amb diversos grups de teatre independent, el 1972 va començar a cantar en solitari. Al concurs II Promoció de Noves Veus va obtenir el seu primer premi, però quan realment es va donar a conèixer va ser el 1974 com a teloner de Lluís Llach, que aquest dijous ha lamentat la mort de Muntaner a través d'una piulada on parla del cantant com un "referent permanent".
Aleshores, Ramon Muntaner va iniciar una trajectòria professional de gran fertilitat artística, sobretot musicant la paraula de grans poetes catalans i fent-se veu cantada de les demandes socials, dels somnis de llibertat i dels sentiments del poble català.
En aquest sentit, l'aparició del seu primer disc titulat Cançó de carrer (Edigsa, 1975) va suposar, pels seguidors la Nova Cançó, un esdeveniment impactant per la força expressiva amb què interpretava les lletres de poetes com Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre o Miquel Desclot.
L'any següent, va aparèixer al mercat discogràfic Presagi, segon LP de Ramon Muntaner, dedicat íntegrament a la poesia de Miquel Martí i Pol. I el 1997, Cròniques, disc d'intens contingut polític en el qual Muntaner inclou, per exemple, el poema cantat de Paul Éluard "Escric el nom"; "L'aventura", de Rimbaud, i "Senyor president", sobre un poema de Joan OIlé dedicat al president Suárez amb motiu del referèndum sobre la llei de la reforma política, cançó la difusió radiofònica de la qual va ser prohibida.
"Veus de lluna i celobert"
A banda del recorregut poètic i musical de Ramon Muntaner en els seus tres primers discos, el 1978 va oferir una de les obres més conegudes dins del panorama musical català dels anys setanta: "Veus de lluna i celobert", del poeta Joan Ollé, a la qual Muntaner li va posar música i on es plasma la memòria sentimental de l'experiència infantil i adolescent de catalans i catalanes que van viure la dècada dels cinquanta.
Cal destacar també la seva activitat com a compositor musical de bandes sonores de pel·lícules com La plaça del Diamant (1982) de Francesc Betriu, basada en la novel·la de Mercè Rodoreda. També va musicalitzar l'obra de La teranyina, d'Antoni Verdaguer.
Va ser l'any 1982 quan l'autor va deixar, pràcticament, de cantar, però sense abandonar la passió per la música i amb l'excepció d'un nou disc que va titular Fugida, a partir de temes de l'escriptor Vicenç Villatoro.
Càrrecs directius
L'any 1990 va ser nomenat director del centre Ressons del Departament de Cultura de la Generalitat. L'any 1992 va incorporar-se com a director artístic de l'Espai de Dansa i Música de la Generalitat i com a director del Mercat de Música Viva de Vic, càrrecs que va ocupar fins a principis del 1996, quan va ser nomenat director a Catalunya de la SGAE.
A partir d'aquell moment va ocupar diferents càrrecs com el de director de l'entitat a la Zona Mediterrània (Balears, Catalunya, València i Múrcia) i, finalment, el que ocupava actualment com a director de la SGAE a Catalunya i les Balears.
Va formar part, entre altres, del patronat de la Fundació Privada Sitges Festival Internacional de Catalunya, del patronat de Phonos Fundació Privada, del patronat de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), del Consell de Política Lingüística de la Generalitat, del consell econòmic de Casa Àsia, del consell editorial de la Revista Musical Catalana, del consell d'administració del Club Català de Cultura i del Consell de Cultura de Barcelona.
Imatge principal: Ramon Muntaner / Societat General d'Autors i Editors