Quino, creador de Mafalda, ha mort avui a Mendoza, la seva ciutat natal, als 88 anys. Queda òrfena la nena que odiava la sopa i es mostrava sempre pessimista i preocupada per l'estat del món.

Nascut l'any 1932, com a Joaquín Salvador Lavado Tejón, Quino va ser el seu sobrenom per tal de distingir-se del seu oncle Joaquín, il·lustrador, qui va despertar la seva vocació de dibuixant quan era petit. Orfe des de ben jove, va estudiar a l'Escola de Belles Arts de la seva ciutat, que va abandonar per dedicar-se a fer historietes còmiques.

Després del servei militar es va establir a Buenos Aires en una situació econòmica molt precària, però, amb l'aparició dels seus primers dibuixos a les planes d'Esto Es, comença a fer-se un nom als mitjans: Leoplán, TV Guia, Vea y Lea, Damas y Damitas, Usted, Panorama, Adán, Atlántida, Che, el diari Democracia, etc. El 1954 comença a publicar regularment a Rico Tipo, a la qual segueixen Tía Vicenta i Dr. Merengue. 

L'origen de Mafalda: una campanya de publicitat

Mentre col·labora en diverses revistes i diaris, Quino també es dedica a la publicitat. Precisament, la seva creació més universal, Mafalda, va sorgir com una proposta de publicitat encoberta d'electrodomèstics Mansfield, que li va arribar l'any 1962. En aquestes històries havien de sortir aparells electrònics i ser protagonitzats per un personatge el nom del qual comencés per M. L'estratègia va ser descoberta i descartada i, finalment, Mafalda va aparèixer l'any 1964 a Primera Plana, deslligada de motius publicitaris.

Entre 1965 i 1967 es va publicar a El Mundo i a partir del 1968 a Siete Días Ilustrados, fins que el 25 de juny de 1973 Quino publica la darrera historieta de Mafalda, segons ell, perquè se li havien esgotat les idees. 

De tota manera, Mafalda, la nena de sis anys amb reflexions ben adultes amb una família reflex de la classe mitjana progressista dels seixanta, va esdevenir una icona. Des de llavors, s'han publicat diversos recopilatoris de les historietes de Mafalda, el seu germà Guille, i els seus amics Felipe, Manolito, Susanita, Miguelito i Libertad, i és la tira còmica més traduïda del món, amb versions de fins a 30 idiomes.

Malgrat que va protagonitzar algunes campanyes benèfiques, Mafalda no va tornar mai més amb regularitat a les pàgines dels diaris, i Quino, que es va exiliar durant la dictadura argentina a Milà, va dedicar-se a un dibuix més detallista i mordaç. Quan li preguntaven com seria Mafalda de gran, Quino assegurava que aquella nena sàvia hauria estat una víctima més del règim de Videla i companyia.

Guardonat amb el Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats l'any 2014, estava en possessió de la Legió d'Honor francesa.