Rosa Fabregat, poetessa i novel·lista, ha mort aquest dilluns als 91 anys, segons ha informat l’editorial Pagès Editors a X. “Desolació absoluta després d'assabentar-nos de la mort de la Rosa Fabregat. La seva generositat fora mida i el seu posat afable ens acompanyaran sempre. Mai va deixar d'assistir a cap esdeveniment poètic, mai. Rosa, des d'ara, tens una cadira reservada a tots els recitals”, diu el missatge de l’editorial.

Reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, el 2022 va obtenir el Premi Nacional de Cultura. L’autora va començar a escriure als 14 anys i la seva obra va destacar per la seva innovació en la novel·la i l’assaig, on va conrear la ciència-ficció i el feminisme.

Fabregat va néixer a Cervera (la Segarra) el 1933 i va estudiar Farmàcia. En aquest àmbit es va doctorar i va exercir com ara directora tècnica farmacèutica o inspectora tècnica farmacèutica. De fet, al voltant d’aquesta qüestió va publicar el llibre Aproximació a les farmàcies de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XX, publicat per l’editorial Pagès Editors.

Trajectòria

La seva trajectòria, però, es basa en l’escriptura creativa. El primer llibre del qual és autora va ser Estelles, publicat el 1978 i amb el qual va obtenir el premi Vila de Martorell de poesia. Més endavant publicaria El cabdell de les bruixes (1979) i Balda de la vida (1991), a més a més d’altres reculls. La seva obra reunida es publica el 1994, sota el títol Ancorada en la boira (1994), que recull tots els seus textos escrits entre 1953 i 1993. A partir d’aquí publica nous volums com Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), que és un homenatge a Maria Mercè Marçal, i El ble de la llum (2003).

Al mateix temps que l’escriptura poètica, Fabregat manté una elevada activitat narrativa, on a vegades s’enfronta a qüestions polèmiques, com és el cas de la seva novel·la La capellana (1988), que va ser publicada amb un pròleg-carta de José Luis L. Aranguren. Aquesta novel·la va ser reeditada el 2017 per Pagès amb un pròleg de Sam Abrams.

Així mateix, les seves narracions revelen també el seu gust pel gènere de la ciència-ficció. Dins d’aquest gènere, ha publicat Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) i La dama del glaç (1997), que inclou l'obra anterior i "Pel camí de l'arbre de la vida". Altres novel·les seves són Laberints de seda (1981), de caràcter autobiogràfic, El turó de les forques (1983) i Francina i la providència (1995).

Les obres de Fabregat han estat traduïdes a llengües com l'alemany, el castellà, el rus o l'anglès. L’autora també ha estat integrada a nombroses antologies, d'entre les més destacades hi ha Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999). L’autora va també col·laborar en premsa com és en el cas de Diari de Barcelona, El Temps, Segre, o Diari de Lleida en diverses èpoques.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!