“Silvia Pinal forma part de la memòria cultural de Mèxic”, ha definit la presidenta Claudia Sheinbaum en lamentar la mort de l’actriu aquest dijous als 93 anys. Però la connexió de Pinal amb la cultura universal té un nom, el de Luis Buñuel, l’influent director de cinema aragonès, considerat un dels cineastes més innovadors i importants de la història del cinema, que va abastar més de 50 anys de carrera i que es va caracteritzar pel seu estil surrealista i subversiu. Silvia Pinal es va convertir en la musa de Buñuel i protagonista d’una de les seves obres icòniques i considerada una de les seves pel·lícules mestres, Viridiana (1961). Pinal, que es trobava hospitalitzada a Ciutat de Mèxic des del 21 de novembre per una infecció urinària, deixa un important llegat i la seva família, coneguda com La dinastia Pinal, inclou a les seves filles actrius, Silvia Pasquel i Viridiana Alatriste, així com a la cantant Alejandra Guzmán.
Actriu, empresària, presentadora i productora
A Silvia Pinal Hidalgo se la considerava l’última gran diva de Mèxic i la “musa de Buñuel”. Amb el director de Calanda també va treballar en El ángel exterminador i Simón del Desierto. Però Pinal, que va néixer el 12 de setembre de 1931 a Guaymas (a l'estat mexicà de Sonora), se la considera una llegenda al seu país i una de les últimes grans estrelles de l’Època d’Or del cinema mexicà per la seva trajectòria, que li va valer nombrosos premis i reconeixement, incloent-hi dos premis Ariel, un com a Millor Actriu Coestelar per Un rincón cerca del cielo (1952) i un altre com a Millor Actriu per La dulce enemiga (1957). Pinal també va ser pionera del teatre musical a Mèxic, produint i protagonitzant obres com Mame i Hello, Dolly! La seva carrera també va incloure la producció i presentació de programes de televisió, com l’exitós Mujer, casos de la vida real, que va tenir una vigència de més de 20 anys.
'Viridiana', un regal de noces
No és estrany que una de les seves filles porti el nom de Viridiana, perquè aquest nom ha tingut una significació molt especial per Silvia Pinal. La mateixa història de com es va originar la pel·lícula de Buñuel, d’una manera enginyosa, que va permetre burlar la censura franquista a Espanya, és digne d’un guió de cinema. Pinal solia explicar que "jo vaig escollir a Buñuel, no ell a mi”. En una entrevista al diari La Jornada, va assegurar que "em vaig enamorar del seu cinema, del seu humor negre, de la seva manera de ser i vaig saber que no descansaria fins a ser dirigida per ell i ho vaig aconseguir", va dir en una entrevista concedida al diari La Jornada. La mateixa Pinal explicava a Ésta soy yo. Silvia Pinal, la seva autobiografia, que Viridiana va néixer com un regal de noces del seu marit, l’empresari del sector del moble, Gustavo Alatriste. La parella va viatjar fins a Calanda per contactar amb Buñuel i proposar-li fer una pel·lícula que seria produïda per Alatriste. Quan Buñuel va voler saber per què un venedor de mobles volia produir una pel·lícula, Pinal li va respondre: “Perquè m’estima”. Aquesta va ser una “molt bona raó” pel director, i Alatriste va pagar 150.000 pesos d’aquella època per produir el film. El mateix Buñuel va considerar que si Alatriste produir la pel·lícula a Espanya, podria burlar la censura franquista.
El director, que ja treballava a Mèxic des del 1949 on es trobava exiliat, va proposar fer passar la pel·lícula per un "fulletó mexicà" sobre una jove novícia (Silvia Pinal) que deixa el convent, però manté les seves idees cristianes. Buñuel va escriure, juntament amb Julio Alejandro, una història aparentment inofensiva sobre una novícia que visita el seu oncle i després converteix la seva mansió en un alberg per a pobres. El film va ser protagonitzat per Silvia Pinal, Francisco Rabal i Fernando Rey. Buñuel va obtenir l’aprovació de la censura presentant un guió aparentment inofensiu, eliminant tots els detalls morbosos i elements que podrien suscitar controvèrsia, però un cop obtinguda l’aprovació, el cineasta va rodar la pel·lícula amb total llibertat, incloent-hi elements crítics que no apareixien en el guió original. Viridiana va acabar convertint-se en una obra mestra del cinema, se la considera una pel·lícula hispanomexicana i va aconseguir la Palma d’Or en el festival de Cannes. Viridiana es fa filmar a Espanya, la censura franquista va ordenar la destrucció de la cinta i va ser Silvia Pinal qui va aconseguir salvar-la portant una còpia a Mèxic. A Espanya, el film només es va poder exhibir disset anys després de la filmació, quan la dictadura havia desaparegut.