S'ha mort Teresa Gimpera, model i actriu de la Gauche Divine, a 87 anys, ha informat un dels seus dos fills. El traspàs s'ha produït aquest dimarts a la tarda en la residència de Barcelona on vivia des de feia un temps, gairebé una setmana després del de l'escriptora Rosa Regàs —que pertanyia al mateix moviment, de la dècada dels 60 i protagonitzat per intel·lectuals i artistes d'esquerres de Barcelona—. Fa unes setmanes, Gimpera va ser diagnosticada d'una malaltia terminal i ha mort acompanyada per la família. La vetlla tindrà lloc aquest dimecres a partir de les 16.00 hores, en el tanatori de Sant Gervasi, on també se celebrarà el funeral, dijous a les 13.00 hores.
Nascuda a Igualada (Anoia) el 21 de setembre del 1936, Gimpera va ser la musa de la Gauche Divine i de la discoteca Bocaccio de Barcelona —a més de model publicitària i actriu cinematogràfica, de teatre i de televisió—. Va traslladar-se a la capital catalana amb els seus pares i va començar de ben jove la carrera de model. El 1965 va debutar com a actriu de cinema a la pel·lícula Fata Morgana, de Vicente Aranda. La seva carrera la va dur a rodar films a Espanya, França i Itàlia. Va destacar com a prolífica actriu de cinema, especialment durant els 60 i els 70, amb una carrera que supera el centenar de títols —entre ells, la mítica El espíritu de la colmena, de Víctor Erice.
Fou descoberta a 21 anys, pel fotògraf Leopoldo Pomés, que la va convertir en una cotitzada model publicitària tant de revistes com d'anuncis televisius, fins al punt de ser coneguda com "la noia de la tele". Així, fou considerada una de les actrius i models més atractives, elegants i fotogèniques d'Espanya, amb un aspecte de bellesa nòrdica i dona sofisticada. El 1969, ja a la trentena, va guanyar els títols de "Lady España" i "Lady Europa". A principis dels 80, Gimpera va fer un pas enrere en la carrera com a intèrpret cinematogràfica i en va fer un endavant com a empresària, amb la fundació de l'agència i escola de models Gimpera Models.
Va guanyar el 1990 el premi ACE de l'Associació de Cronistes de l'Espectacle de Nova York a la millor actriu secundària pel seu paper a Asignatura aprobada, el 2006 va obtenir el premi Zoom a la trajectòria professional, el 2010 va rebre la Medalla del Treball de la Generalitat i el 2017 el Govern li va concedir la Creu de Sant Jordi. A banda, també en va cultivar una com a escriptora, amb llibres com Claves para saber estar o Y se nota por fuera. Cómo alcanzar una espléndida madurez. En l'àmbit personal, Gimpera es va casar de jove amb Octavi Sarsanedas, amb qui va tenir tres fills. Anys més tard, el 1900, es va casar amb l'actor de cinema californià Craig Hill, que va morir el 2014.
El món cultural i polític s'acomiada de Teresa Gimpera
Les xarxes socials s'han omplert de missatges de comiat a l'actriu i model. Des del món polític, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha afirmat a través d'X que Gimpera va ser una artista "extraordinària amb una extensa carrera al cinema català i una dona emprenedora que va obrir camí amb valor i fortalesa". La consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga, ha dit que la icona de la Gauche Divine és "la imatge d'una dona moderna, una professional avançada al seu temps". I el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha definit Gimpera com una model "pionera" i un rostre d'una "il·lusió col·lectiva" de llibertat.
El periodista Toni Vall, autor de les memòries de Gimpera Així és la vida publicades fa dos anys, ha definit l'actriu com una "dona immensa, artista tota la vida, una força de la naturalesa". "Va ser un plaer immens conèixer-la a fons i que em deixés ajudar-la a escriure els seus records", ha celebrat. La Unió d'Actors i Actrius ha volgut trasllat el condol a tots els familiars i amics de l'actriu, mentre que l'Acadèmia de cinema espanyola ha recordat títols com El espíritu de la colmena, Tuset Street, La ciutat cremada o Los del túnel.