L'escriptora i pedagoga Teresa Juvé ha mort als 104 anys. Degana de la literatura catalana, va haver d'exiliar-se a França després de la Guerra Civil i això la va portar a escriure llibres sobre la memòria dels exiliats. Alguns dels seus títols més destacats són La trampa, La ruta de la mort o L'arbre trencat, publicats a l'editorial Meteora. Juvé va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2010 i era presidenta d'Honor de la Fundació Josep Pallach, qui va ser el seu marit fins que va morir l'any 1977. També va rebre el premi Memorial Francesc Macià de la Fundació Josep Irla, i l'any 2021 la Generalitat de Catalunya va commemorar el centenari del seu naixement.
Nascuda a Madrid el 7 de febrer de l'any 1921, i de pare català i mare madrilenya, la seva formació va iniciar-se a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid. Durant la República la família va traslladar-se a Barcelona, on va continuar els estudis a l'Institut Escola Ausiàs March de la Generalitat rebent classes per part de professors com Jaume Vicens Vives i Carme Serrallonga. Acabada la Guerra Civil va haver d'exiliar-se a Tolosa de Llenguadoc amb la seva mare, el seu germà i la seva germana, i va ser a França on va estudiar Filologia i Literatura Comparada, a més de donar classes de llengua espanyola i preparar la tesi sobre el poeta occità Pèire Godolin. L'any 1942, durant la Segona Guerra Mundial, Teresa Juvé es va comprometre amb la resistència francesa fent d'agent d'enllaç. A conseqüència d'aquesta activitat, en dues ocasions va estar a punt de ser capturada pels soldats alemanys i la Gestapo.
L'octubre del 1948 va casar-se amb el dirigent socialista Josep Pallach, també exiliat i a qui havia conegut a Cotlliure. Pallach ja havia finalitzat la carrera de Ciències de l'Educació, també participava en la resistència francesa i havia entrat al Moviment Socialista de Catalunya. La parella va viure a París durant uns anys en què Juvé va aficionar-se a llegir novel·les policíaques, tenint com a autors favorits a Georges Simenon i Aghata Cristhie. Entre lectura i lectura, va començar a escriure. La seva primera novel·la, La charca en la ciudad, és un recull de la seva experiència a l'exili, centrant l'argument en un camp de concentració de dones a França. Finalista del premi Nadal en la seva edició de 1963, el llibre no va veure la llum fins al 2005, i actualment pot trobar-se sota el títol L'aiguamort a la ciutat, la versió catalana d'aquell primer exemplar.
L'escriptora i pedagoga va tornar definitivament a Catalunya l'any 1970 i va dedicar-se a la docència universitària impartint classes de Literatura Occitana dels segles XVI i XVII i de Traducció Literària a la Universitat Autònoma. Va ser l'any 1977, amb la mort de Pallach, que va endinsar-se en l'escriptura per afrontar el dol. Així va ser com va iniciar la sèrie de novel·la policíaca protagonitzada pel detectiu Plagumà i el seu col·laborador, el jutge Joanola. D'aquesta saga en destaquen títols com La Commedia dell'Arte sota sospita (2000), Els assassins eren més d'un (2002) o Juguesca mortal (2002), especialment valuosos per la descripció de la vida política, econòmica i social de la Catalunya de finals del segle XVI, on està ambientada la trama. També destaca el seu llibre autobiogràfic Tu ets jo. Flaixos per al meu blog, en què Juvé exposa les seves reflexions a partir del relat de les seves intenses vivències.