L'editor històric de Mercè Rodoreda, Club Editor, publica una nova edició, revisada, de La mort i la primavera, una obra molt atípica de l'autora, que té poc a veure amb La plaça del Diamant o amb Aloma. Maria Bohigas, l'editora de Club Editor, que ha presentat el llibre amb el seu traductor al castellà i amb el responsable de la reedició, la defineix com una obra que tot i haver-se publicat per primera vegada el 1986, és "de màxima actualitat", perquè es tracta d'un llibre molt crític, molt iconoclasta, i ara "estem en un moment molt propici per a desvelar-la bé". Bohigas ha celebrat la publicació d'aquesta novel·la, que ha definit com un autèntic emblema de l'editorial, com ho és Incerta glòria, de Joan Sales.

Per a públics diversos

Maria Bohigas afirma que es tracta d'una obra molt dura, però destaca que és accessible per a qualsevol lector, perquè té un català cristal·lí, que "passa molt bé". Destaca que sembla tenir un llenguatge molt senzill, però que es tracta d'una "falsa simplicitat, perquè en el fons és una literatura molt elaborada". La mort i la primavera es pot llegir de diferents formes, perquè té diverses capes de lectura, de la més senzilla a la més profunda, de tal forma que permet una comprensió a diferents nivells. Ara bé, Bohigas confessa que "No és un llibre per comprar-lo per passar l'estona", perquè és un llibre molt dur. "No et deixa respirar", explica, afegint que no és una novel·la per distreure's: "és un llibre per fer una passa endavant".

Una obra singular

Eduardo Jordá, el traductor de l'obra al castellà, destaca que La mort i la primavera pertany a "un gènere nou que s'inventa Rodoreda i que no té continuïtat", i que no té res a veure amb La plaça del Diamant (no reflecteix el típic ambient rodoredià). "No es pot definir de cap manera", afegeix, concloent que no és una obra existencialista, ni realista, ni una reflexió autobiogràfica, ni una obra filosòfica... L'editora afirma que es tracta d'una obra tràgica, però apunta que també inclou dosis humor i ironia... Arnau Pons, l'autor de la revisió de l'obra, posa La mort i la primavera a l'alçada de les obres clau de Kafka, Artaud i Passolini, i en destaca la seva possibilitat de llegir-la de diferents formes: seria "un llibre que es pot abordar des del camp de la filosofia, des del camp de la política, des del camp de la poesia...".

Un llibre per a una època

Segons els seus editors, La mort i la primavera és el llibre més autobiogràfic de Rodoreda. Però alhora és una obra de denúncia, un clam a la llibertat, una "obra sobre la sedició", escrita en els moments més crítics del segle XX. Maria Bohigas la defineix com "una obra que surt de la catàstrofe" i apunta que conté "un llibre dins el llibre", perquè inclou un anàlisi del món en què Rodoreda vivia en els anys en què va escriure el llibre. La mort i la primavera explicaria "Com es cala foc a un poble", abans de la guerra, durant la guerra civil i en el franquisme. Però també és una obra de revisió del seu compromís personal, que conté certes dosis d'expiació. "Rodoreda es punxa per allò que ha viscut", explica Arnau Pons, que explica que La mort i la primavera inclou clarament les ombres de la seva vida de refugiada (va ser acusada de no haver-se oposat a l'ocupació alemanya a França i d'haver gaudits de privilegis durant la guerra mundial). Alhora, aquest llibre es qüestiona, a partir de la pròpia experiència de Rodoreda, sobre el poder destructor de l'amor, que pot desfer totes les fidelitats i generar mecanismes de dominació.

Novel·la inacabada

La mort i la primavera és una novel·la que Mercè Rodoreda havia presentat a un premi, que no havia guanyat, i que després va tornar a treballar, però que va deixar inacabada a la seva mort. S'havia editat fa molts anys, poc després de la mort de Rodoreda, però Maria Bohigas va considerar necessari revisar el text i va encarregar la tasca a Arnau Pons, qui ha realitzat una tasca de revisió dels originals de Rodoreda, que ha estat possible gràcies a l'esforç de la Fundació Mercè Rodoreda. Els editors han trigat 10 anys en materialitzar aquesta edició. Arnau Pons, l'autor de la nova versió, ha qualificat el llibre d'obra "inacabada però no incompleta", perquè té una "gran solidesa i envergadura". Eduardo Jordá, el traductor al castellà, ha afegit que "és una novel·la que està feta", tot argumentant que "tenia una primera versió ja acabada", i que "l'estructura està completa, encara que li faltin alguns capítols".

El procés de revisió

Arnau Pons va rebre l'encàrrec de l'editorial de verificar si La mort i la primavera podia reeditar-se i si havia de tornar-se a editar com abans, perquè el Club Editor té la vocació de mantenir la màxima fidelitat a les obres originals i rebutja la simple reimpressió dels vells exemplars. I van decidir, de mutu acord, fer una nova edició molt revisada a la que s'hi ha incorporat un postfaci de Pons de 100 pàgines. Tot aquest procés s'ha pogut fer gràcies a la Fundació Mercè Rodoreda, que conserva els materials de l'autora i els posa a disposició d'editors i investigadors. Arnau Pons afirma que "es treu el barret" davant la tasca que van fer Joan Sales i la seva successora, Núria Folch, en la primera versió del llibre, tot i que afirma que ha fet importants canvis en aquell text. I reconeix que ha estat un treball molt difícil per la quantitat de versions que hi havia del manuscrit.

Rodoreda en castellà

La mort i la primavera ja s'havia publicat en castellà fa molts anys, però el Club Editor ha considerat necessari fer una nova edició. Bohigas reivindica el seu paper com a editors de Rodoreda en castellà, tot afirmant que "és un gran honor" per a ells. L'editora ha criticat la desídia que ha sentit la literatura hispànica per assumir les obres que han estat escrites a l'Estat espanyol en d'altres llengües que no són el castellà. Des de l'editorial es creu "aberrant" i "absurd"  que aquesta obra no sigui coneguda a Espanya i a l'Amèrica Llatina. Eduardo Jordá ha afirmat que La mort i la primavera és una novel·la tan moderna, que "pot ser una inspiració per tota una generació de joves escriptores de Catalunya, d'Espanya i, sobretot d'Hispanoamèrica, perquè en certa mesura és una predecessora del que elles fan, és una figura il·luminadora i molt moderna".

Una nova visió

Maria Bohigas afirma que la nova edició de La mort i la primavera pretén que aquest llibre sigui la porta d'entrada a molts lectors per interessar-se per Rodoreda i per permetre'ls d'escapar-se de "l'experiència traumàtica" que alguns han tingut al llegir Aloma a l'escola. "Hi ha una Rodoreda política que ha quedat oculta sota munts de flors", sentència l'editora, que creu que l'escriptora no ha quedat fossilitzada en el passat, sinó que connecta perfectament amb "l'ara i aquí". Bohigas espera que aquesta reedició permeti canviar la visió canònica de Mercè Rodoreda i li obri la porta a nous públics.