“Havíem compartit l’èxit a Canes, i quan vam arribar al Festival de Toronto i ella ja no hi era... de cop i volta, sentíem un buit gegant”, explicava el cineasta suec Ruben Östlund en una entrevista, mesos després de guanyar la Palma d’Or i en plena campanya promocional que ajudava a llençar El triángulo de la tristeza a la rampa de les nominacions als Oscars 2023. N’ha aconseguit tres, i són de les grosses: millor direcció, millor guió original i millor pel·lícula, tota una fita tenint en compte que parlem d’una producció sueca (rodada en anglès, això sí). I en aquesta gira davant la premsa de tot el món, ha sobrevolat l’ombra d’una absència traumàtica i inesperada: la mort sobtada de Charlbi Dean, la protagonista de la pel·lícula, a finals del mes d’agost del 2022.
🟠 Oscars 2023: data, nominats, presentador i tots els detalls de la gala de Hollywood
🟠 Nominats Oscars 2023: tota la llista de nominacions als premis de l'Acadèmia
Charlbi Dean: una mort sobtada que planejarà sobre els Oscars 2023
A moltes d’aquestes trobades amb els periodistes, Ruben Östlund destacava la pinya que s’havia format, fonamentalment durant la creació del tercer acte de la història, rodat en una illa grega i en plena pandèmia. Formant part, i fent pinya, d’aquell equip reduït hi era ella, recordava el cineasta que “sempre atenta, sempre en guàrdia, la Charlbi sempre estava al cent per cent; era una jugadora d’equip i contagiava tothom amb la seva energia”. I, fent memòria, anava més enllà: “Havia fet de model des dels 14 anys, i sempre hi ha hagut molts prejudicis negatius respecte les models que es passen a la interpretació. Doncs ella era molt bona, era una actriu excel·lent!”.
🟠 On veure els Oscars 2023: data i horari de la catifa vermella i de la gala d'entrega dels premis
A El triángulo de la tristeza, Charlbi Dean es posa a la pell d’una influencer, i exitosa model, que manté una relació sentimental, i força interessada, amb un ximplet que també mira d’obrir-se camí a la passarel·la. Tots dos s’apunten, convidats per allò de tenir molts seguidors a les xarxes, a un creuer de luxe on tocaran amb la punta dels dits un estil de vida al que aspiren, però del què estan força lluny. Una sàtira ferotge que se’n fot del culte als diners i a la imatge, dels selfies que només retraten la imbecil·litat, dels rics i dels famosos, de la ideologia al servei dels interessos, del mort i de qui el vetlla. I un retrat sagnant que posa el focus en la misèria i la mesquinesa sense límits de l’ésser humà.
I, més enllà de la voluntat del film, i fixant-nos en la presència al repartiment de l’actriu i model, cal donar la raó a Östlund. Com a prova incontestable, un grapat de seqüències que demostren que Dean tenia un talent sorprenent i un fabulós domini dels gestos més subtils: el joc de mirades, silencis i excuses a l’hora de pagar el compte d’un restaurant; la cara de no donar crèdit, impertèrrita i somrient, davant la fúria del seu indignat nòvio a l’escena de l’ascensor; aquell moment on reconeix gaudir manipulant els homes, posant en valor la seva capacitat per tornar-los mig bojos, o aquella falsa dignitat que val el mateix que val un paquet de bastonets pretzel...
El final sobtat de la protagonista d'El triángulo de la tristeza
Nascuda a Ciutat del Cap al 1990, filla de pares divorciats d'ençà que era ben petita, Charlbi Dean va viure una infantesa sense estabilitat, amb males notes a l’escola i una única via amable: les classes de teatre. Des de que tenia 6 anys havia estat participant a spots publicitaris, abans de fer els 14 va ser contractada per una agència de models japonesa, i amb 18 anys ja havia protagonitzat portades de revistes tan conegudes com GQ o Elle. Va fer petites aparicions a films desconeguts (Spud, Don’t Sleep) i va aconseguir un paper rellevant a la sèrie Black Lightning (Netflix) abans de sorprendre Ruben Östlund a un càsting i d’aconseguir el rol protagonista d’El triángulo de la tristeza.
La seva mort sobtada es va explicar per una sèpsia provocada per una bactèria del gènere Capnocytophaga
I, enmig de tot això, un fet traumàtic seria clau per entendre el final sobtat de l’actriu: l’any 2009 va sobreviure a un greu accident de cotxe, que li va provocar diverses fractures. També la pèrdua de la melsa, el que es coneix com asplènia, que converteix a les persones que ho pateixen en especialment susceptibles a infeccions com la que Dean tindria el 29 d’agost de l’any passat. L’actriu havia patit un mal de cap la nit anterior, i quan es va llevar va demanar-li a la seva parella que la portés a urgències. Ja no en va sortir. La seva mort sobtada es va explicar per una sèpsia provocada per un bacteri del gènere Capnocytophaga.
L’ombra de l’absència de Charlbi Dean ha acompanyat l’aplaudit camí internacional d’El triángulo de la tristeza, i ho continuarà fent el proper 12 de març (la nostra matinada del 13 de març), quan la pel·lícula concentri les mirades de mig món i aspiri a seguir donant sorpreses emportant-se alguna estatueta daurada.