Els Globus d’Or són uns premis que han perdut prestigi. Considerada durant molt temps la gran gala precursora dels Oscars, aquest any no n’hem ni tingut, de gala, a causa de les crítiques que l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood ha rebut per la seva falta de diversitat i l’acceptació de possibles suborns. Tot i això, sí que hem tingut premis, i el que digui aquest club tancat de periodistes segueix tenint influència sobre l’opinió pública. És per això que ens fixarem en les sèries que han decidit nomenar com a guanyadores i analitzarem els motius pels quals val la pena veure-les.
La guanyadora del Globus d’Or a millor minisèrie va ser força sorprenent. Superant a les que, a priori, eren favorites - com Mare of Easttown, que sí que es va endur el premi a millor actriu amb Kate Winslet, o Dopesick, que va obtenir millor actor per Michael Keaton - The Underground Railroad va acabar sortint victoriosa per dos motius clars, que són els que la converteixen en una ficció imprescindible d'Amazon Prime.
D’una banda, per la història que explica: emotiva, colpidora i amb un missatge antiracista que pot haver-la ajudat a endur-se el guardó. Es tracta de la història d’una jove esclava que escapa de la crueltat dels seus amos per aconseguir la llibertat a través del ferrocarril subterrani, basada en la novel·la homònima guanyadora d’un Pulitzer de Colson Whitehead. Per l’altra, perquè és una de les minisèries amb una de les estètiques més cuidades de l’any, gràcies a una fotografia i direcció impecables i un excel·lent disseny de producció.
Sorpresa també en l’apartat de comèdia, on molts apostaven per la fantàstica Only Murders in the Building o per la segona temporada de Ted Lasso, que com a mínim va poder celebrar el guardó de Jason Sudeikis a millor actor. El de millor actriu, en canvi, va ser per Jean Smart, una de les principals raons per les quals mirar la divertida (i emotiva) Hacks, així com la química de la veterana actriu amb la jove Hannah Einbinder.
I és que la sèrie se centra en la relació entre els seus dos personatges, la llegendària còmica de Las Vegas Deborah Vance i l’entusiasta comediant millennial Ava Daniels, aprenent a treballar una amb l’altra (o una per l’altra) i havent de superar les barreres generacionals i de classe. Entre l’humor que sense ser brillant funciona gairebé sempre i la tendresa que s’amaga darrere les protagonistes, teniu motius de sobres per gaudir d’aquesta comèdia d’HBO Max.
On no vam tenir sorpreses va ser a la categoria dramàtica, amb Succession repetint l’èxit que ja havia aconseguit el 2019. D’aquesta n’haureu sentit a parlar més que les altres dues, però, per si de cas, us repetirem els motius pels quals no us la podeu perdre a HBO Max. El primer ens l’ofereixen els propis Globus d’Or: les seves interpretacions. Que sigui la sèrie amb més actors guardonats - Jeremy Strong a millor actor principal i Sarah Snook a millor actriu secundària - reafirma la seva elevadíssima qualitat en aquest terreny, que no és l’únic on brilla.
Perquè l’obra de Jesse Armstrong és també estel·lar en els seus guions, plens de punyalades per l’esquena entre els germans que es barallen per succeir el seu magnat pare dirigint un enorme conglomerat de comunicació. I si amb aquests motius no n’hi ha prou, sumeu-li una fotografia única, plena de moviments de càmera, i una banda sonora impossible de treure’s del cap.