En l'article anterior vèiem que els noms de lloc podien contindre paraules que es deien antigament i que van deixar d'usar-se. N'hi ha una bona colla. Per al verb que indica 'percebre imatges amb els ulls' l'infinitiu és veure, però en català antic era ver. Això, en ple segle XXI, no es diu; però existeix el poble de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), un compost format per l'adjectiu bell i el mot ver (que sona amb e oberta). També tenim el castell de Bellver (Palma, Mallorca).
Un cas força maco és l'adjectiu alb 'blanc', present en el Rialb (Noguera) 'riu blanc', les poblacions de Queralbs (Ripollès) 'roca blanca', Vilalba (Terra Alta) i Vilalba Sasserra (Vallès Oriental), i el barri de Pedralbes (Barcelona, Barcelonès). També tenim l'adjectiu many 'gran' (evolució del llatí magnus), que veiem en les poblacions de Montmany 'muntanya gran' (Vallès Oriental), Sant Antoni de Portmany 'port gran' (Eivissa), Vallmanya 'vall gran' (Pinós, Solsonès), Vilamanya (una caseria de Queralbs, Ripollès), Madremanya 'mare gran', o sigui, la deessa romana Cíbele (Gironès), Capmany o Campmany (Alt Empordà); i també accidents geogràfics com Quermany 'roc gran' (dues muntanyes de Pals, Baix Empordà) i el Casamanya (pic entre Ordino i Canillo, Andorra). Per cert que aquest mateix mot el trobem en el nom propi de persona Carlemany 'Carles el Gran', l'emperador franc dels segles VIII i IX.
Genèrics que la gent ja no reconeix com a tals
En els noms de lloc, el genèric és el mot que descriu la mena d'accident geogràfic, com veiem en el pla de Lleida. Si una paraula usada com a genèric desapareix de la parla corrent però es manté en el nom de lloc, la gent continua dient-la però sense saber què significa. Quan passa això, el genèric sol acabar funcionant com si fos el nom de lloc. Seria el cas de la paraula grau, que antigament significava 'desembarcador', i per això s'anomenen grau els ports de diverses ciutats valencianes: Castelló de la Plana (Plana Alta), Borriana (Plana Baixa), Moncofa (Plana Baixa), Sagunt (Camp de Morvedre), Gandia (Safor) i València; i antigament se'n deien així també dels ports de Tortosa (Baix Ebre, quan no hi havia Delta) i Cullera (Ribera Baixa). Igualment, a Menorca existeix un indret anomenat s'albufera des Grau. Tanmateix, avui la gent no fa servir el terme grau per a referir-se a qualsevol port i, per tant, aquesta paraula ja és el nom propi (a Castelló de la Plana, Gandia i València també designa el barri proper al port).
Un cas paregut és el nom femení frau o afrau 'congost'. Fa referència a un punt on una roca és travessada per un curs d'aigua, com en la frau del Puit (rierol del Solsonès). Però la paraula frau ja no sol dir-se i per això ha quedat com si fos el nom de lloc: l'Afrau (congost vora Calabuig, Montmajor, Berguedà), el torrent de l'Afrau (Baix Llobregat i Vallès Occidental), el torrent de les Fraus de l'Otzet (Granera i Monistrol de Calders, Moianès), la rasa de la Frau (Berguedà i Solsonès) i la font de la Frau (Navès, Solsonès); també la Frau, un vilatge de Santa Maria d'Oló (Moianès). En el proper article, més.