Hi han força mots genèrics que, tot i desaparèixer de la parla, continuen dient-se en els noms de lloc; quan passa això, com que aquests mots són desconeguts pels parlants, passen a ser el nom propi del lloc, tal com vam veure a l'article anterior. Les paraules fou i foia entren dins d'aquesta categoria.
El nom femení fou significava 'barranc estret' (segons algunes obres, també significava 'cala estreta', 'cova' i 'port'). El trobem en diversos noms de lloc funcionant com a nom propi. Així, la Fou és el nom d'un paratge de Capçanes (Priorat), d'un paratge de Tivissa (Ribera d'Ebre), d'un barranc i paratge de Vallirana (Baix Llobregat), d'un riu vora el Veïnat d'en Galangau (Vallespir), d'un paratge de Sant Martí de Tous (Anoia), d'una partida al terme de la Sénia (Montsià), d'una partida del terme de Rasquera (Baix Ebre) i d'un pas entre muntanyes vora Arles i Prats de Molló (Vallespir), també dit, aquest darrer, les gorges de la Fou. Després hi ha el barranc de la Fou (Matarranya, Montsià i Baix Maestrat), la riera de la Fou (Casserres, Berguedà), el clot de la Fou (Toses, Ripollès), el torrent de la Fou (Urús, Baixa Cerdanya), el torrent del Fou (Cardedeu, Vallès Oriental, amb una font anomenada el sot del Fou), el barranc de la Fou (Alsamora, Terreta) i el barranc de la Fou (Alàs, Alt Urgell). A Oix (Garrotxa) hi ha un edifici aïllat anomenat la Fou, que segurament pren el nom d'algun curs fluvial; el bosc de la Fou proper potser agafa el nom de la casa.
La paraula 'foia', un tresor valencià i ebrenc
Emparentat amb fou, hi ha el nom femení foia 'depressió allargassada, clotada'. Com a genèric apareix a la foia d'Alcoi (Alcoià), la foia de Castalla (Alcoià), la foia d'Ulldecona (Montsià), la foia de la Perera (Alcoià), la foia de Cerdà (Costera), la foia dels Àngels (Plana Baixa) i la foia de Móra (Ribera d'Ebre), tot i que en aquest darrer cas generalment es diu la cubeta de Móra. Però també trobem aquest terme funcionant com a nom de lloc per si sol: la Foia (Alfara dels Ports, Baix Ebre), la partida de la Foia (l'Alcora, Alcalatén), la zona de la Foia (Almassora, Plana Alta) (antigament despoblada, avui urbanitzada), la partida de les Foies Blanques (Dénia, Marina Alta) i l'indret anomenat Foies Ferrades (l'Alcora, Alcalatén). També hi han diversos nuclis amb aquest mot: la Foia (caseriu de l'Alcora, Alcalatén), les Foietes (caseria de Benidorm, Marina Baixa), la Foia Blanca (urbanització de l'Alfàs del Pi, Marina Baixa), la Foia d'Alcalatén (caseria de l'Alcora, Alcalatén), la Foia d'Altea la Vella (caseria d'Altea, Marina Baixa), Foiamanera (caseria de Benidorm, Marina Baixa), la Foia (pedania d'Elx, Baix Vinalopó) i les Foies (caseria de Benassal, Alt Maestrat). A Cabassers (Priorat) també hi ha l'ermita de la Foia (el nom de l'advocació és la Mare de Déu de la Foia). Els noms de lloc, doncs, poden contindre paraules del català antic; per això reben el terme tècnic de fòssils. Segur que a prop vostre hi ha algun nom de lloc amb algun fòssil!