Les llengües evolucionen. L'evolució afecta tots els àmbits, com la pronúncia (poden perdre's sons: vegeu el cas de V en català) o la flexió verbal (abans es deia que jo sàpia, que encara es pot oir al sud de Catalunya i al País Valencià; ha passat a dir-se que jo sàpiga; i ja hi ha gent que diu que jo sàpigui). Lògicament, això també afecta les paraules. Així, hi han mots que antigament es deien i ara no, com jatsia 'malgrat' (avui es diu encara: Encara que plogui, demà anirem d'excursió).
Alguns noms de lloc contenen paraules usuals, com veiem en els pobles de Vilaplana (Baix Camp) o Vila-seca (Tarragonès). Tanmateix, pot passar que, en la parla corrent, un mot deixi de dir-se; però els noms de lloc continuen dient-se sense modificacions, per tant amb paraules que ja no són presents en la parla corrent. Seria el cas del poble de Vilallonga del Camp (Tarragonès), on hi ha l'adjectiu llong. Avui dia es diu llarg (El dia se m'ha fet llarg), no es diu pas llong (*El dia se m'ha fet llong). La paraula llong, doncs, ha desaparegut (si bé ha deixat derivats, com llonguet, una peça de pa, i llonganissa, un tipus de carn). Amb tot, el nom del poble segueix dient-se amb la paraula antiga, no s'ha canviat pas per la paraula moderna.
Els noms de lloc, doncs, poden contindre paraules en desús però que es deien amb naturalitat segles enrere. Amb llong tenim altres mostres, com els pobles de Vilallonga de Ter (Vall de Camprodon), Campllong (Gironès), Serrallonga (Vallespir) i Fontllonga (nucli de Camarasa, Noguera), a més de l'edifici aïllat anomenat Solanllong (Gombrèn, Ripollès). Quant als paratges, tenim l'estany Llong (Alt Àneu, Pallars Sobirà), el bosc del Pla Llong (Llavorsí, Pallars Sobirà), el prat Llong (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell), Cala Llonga (Santanyí, Mallorca; Santa Eulària des Riu, Eivissa; Maó, Menorca), el riuet anomenat Valleta Llonga (la Pobla de Massaluca, Terra Alta) o el polígon industrial de Camp Llong (Balaguer, Noguera).
Exemples per a donar i per a vendre
La llista de casos és prou llarga. Així, l'antic adjectiu juïc 'jueu' es troba en el poble Vilajuïga (Alt Empordà) i les muntanyes de Montjuïc (Barcelona i Girona; també és un poblet de l'Alt Penedès). Val a dir que algun autor ha proposat l'etimologia 'de Júpiter' per a juïc, però en general s'assumeix que significa 'jueu'.
Un altre cas seria el nom femení plural tenes 'botigues', absent en la parla contemporània però que apareix en la població de Calldetenes (Osona), segurament amb el significat de 'barri de botigues'. Un altre exemple molt bonic és el nom antic pera 'pedra', present en les poblacions de Perafort (Tarragonès), Peratallada (Baix Empordà) i Perafita (Lluçanès; també és una muntanya d'Andorra), i la seva variant peira, present en poblacions de Sopeira (Baixa Ribagorça) 'sota la pedra' i Sapeira (Terreta, al terme de Tremp) 'la pedra'. Malgrat que pera i peira van desaparèixer, en els noms de lloc continuen dient-se, no van ser canviats per pedra. En el següent article en veurem més casos.